a lot

Shibuya, Tòquio, agost18

Barroc, gula

I les ganes -sovint temeràries- de veure-ho tot 

amb el tel de l'art, de la ficció més bonica. 

Planta de carbassó en un hort de la Vall d'Aro, 

juliol18

Color carn

Dona de blau (1874), J.B.C. Corot

L'objecte pensa en el subjecte
que no sap que es torna tot d'una un objecte,
perquè no ha sabut veure el subjecte en l'objecte.
O alguna cosa semblant.

sortir de l'oblit

eixos verticals XIX

Palma de Mallorca, 

març18

verbs i accions

Es Portitxol, 

Palma de Mallorca, 

març18

Metal, glass

Pis de mostra "La Pedrera", Casa Milà

un altre horitzó

Sigrid Hjerten (1885-1948)

"Iván med ballonger" 

(Ivan amb una pilota)

mirar golut

el teu somriure bonic

i el teu esperit entusiasta i magnètic

hi són més que mai;

els tenim a dins, 

ben endins

En record del Tiu, 

18/03/96

adjectius

ras i curt!

Mujer, si te han crecido las ideas

de ti van a decir cosas muy feas:

que no eres buena, que si tal cosa

que cuando callas te ves mucho más hermosa.

Mujer, espiga abierta entre pañales,

cadena de eslabones ancestrales,

ovario fuerte, di lo que vales

la vida empieza donde todos son iguales.

Ángela James o antes Manuela,

mañana es tarde y el tiempo apremia.

Mujer, si te han crecido las ideas,

de ti van a decir cosas muy feas,

cuando no quieras ser incubadora,

dirán: no sirven estas mujeres de ahora.

Mujer, semilla, fruto, flor, camino,

pensar es altamente femenino.

Hay en tu pecho dos manantiales,

fusiles blancos y no anuncios comerciales.

Ángela James o antes Manuela,

mañana es tarde y el tiempo apremia

Gloria Martín

46

H&H:
salut i humor,
la resta ve després.

veins

La vida corre per les venes

algalia

"Otra vez le preguntaron qué era la causa de que los poetas, por la mayor parte, eran pobres. Respondió que porque ellos querían, pues estaba en su mano ser ricos, si se sabían aprovechar de la ocasión que por momentos traían entre las manos, que eran las de sus damas, que todas eran riquísimas en extremo, pues tenían los cabellos de oro, la frente de plata bruñida, los ojos de verde esmeralda, los dientes de marfil, los labios de coral y la garganta de cristal transparente, y que lo que lloraban eran líquidas perlas; y más, que lo que sus plantas pisaban, por dura y estéril tierra fuese, al momento producía jazmines y rosas; y que su aliento era de puro ámbar, almizcle y algalia; y que todas esas cosas eran señales y muestras de su mucha riqueza. Estas y otras cosas decía de los malos poetas, que de los buenos siempre dijo bien y los levantó sobre el cuerno de la luna."

"El licenciado Vidriera", Novelas ejemplares, (1613), Miguel de Cervantes

lubricados

"[...] Tampoco me reconocía a mí mismo, tan ligeros y como lubricados con aceite corrían mis miembros. Después de comer, mientras llevaron a Edith a descansar un rato a la habitación de la mujer de la administrador, probé uno  tras otro unos cuantos caballos. Corrí a porfía con algunos de los jóvenes mozos por los prados y experimenté, al soltar las riendas y soltarme a mí mismo, una sensación de libertad que desconocía. ¡Ojalá pudiera quedarme aquí, a las órdenes de nadie, libre en los campos libres, libre como el viento! Sentí un cierto pesar cuando, tras haber galopado un buen trecho campo traviesa, oí de lejos la llamada del cuerno de caza que anunciaba el regreso. "

S. ZWEIG, La impaciencia del corazón,(1939), trad. Joan Fontcuberta, Acantilado, Barcelona, (2006)

Be bright!

Das Shone Madchen

La noia bonica

Hannah Höch  (1889-1978)

La noia bonica (1920)

"buenos ratos me dan mis unturas" o "la flor i el fruit"

"Ven, hijo, y verasme untar, que todos los duelos con pan son buenos; el buen día, meterle en casa pues mientras se ríe no se llora; quiero decir que, aunque los gustos que nos da el demonio son aparentes y falsos, todavía nos parecen gustos, y el deleite mucho mayor es imaginado que gozado, aunque en los verdaderos gustos debe de ser al contrario". [...]

El coloquio de los  perros,(1613) Miguel de Cervantes

¡Uno, dos! ¡Uno, dos!

power!!

Hilma af Klint (1862-1944)

precursora de l'art abstracte, 

"Joventut, Grup IV, núm.3" (1907)

tapar la llum perquè es vegi

trobar una nova imatge al mirall

notar a la boca un sabor de tabac diferent

dir no sense por ni remordiments

escoltar cançons que mai abans havia sentit

tenir quadros per penjar

descobrir textos i imatges fins ara amagats

regar dues plantes de fulles vermelles
fer que a casa faci olor de menjar

mantenir tot el dia l'alegria del matí

deixar de ser el motor: 

"let the things come to you" (savi Yogitea)

i així... 

ambre

"Wonder Wheel": 

com el príncep de Dinamarca

one way

camí de ronda, Palamós_Platja d'Aro,

gener18

un altre, altres

En acabat, pensem en tot. 
I l'estadística -que falseja temps i dades- agrupa les lliçons en freqüències de 120 dies.
En son 3.
Bon promig. Tres aprenentatges estructurals, nuclears: regals de l'any que acaba de convertir-se en passat. I el plaer. 
Agraïda, firmo la mateixa proporció per aquest nou que acaba en número parell. 
Salut!

cel rogenc, 

SFG, el primer de 2018

arbre, Arbre, vida

arbre, abra

crear relats de vida

fer bonic el que no ho sembla

reblar la bellesa de l'instant

la narració, l'amor, la companyia

eriçons sortits de pelu, 

junts

Aire per a la combustió

Palau Sator, octubre17

Que surti el sol!!

Pel camí cap a la feina,

Platja d'Aro, octubre17

bonica

Com la primera llum del dia!!!
Per molts i molts i molts i molts i molts dies plens de les teves rialles i somriures. 
Per molts anys, Nurita estimada!!!

Be calm

Matí de setembre17

Sant Feliu de Guíxols

Tacte

Serveix fer les coses bé?

Tenint respecte, ètica, empatia
si finalment aquests colors són tan poc compartits.
Qui queda en aquest erm?
Moltes persones, diu el meu cor
desmentit massa sovint pels ulls i pel cervell.
Potser és no saber què és és el bé:

debilitat per la dependència a evitar les inclemències emocionals.

Potser fins i tot no s'han fet tan bé, totes.
Ràfegues de caràcter i febleses. El bé ve després.

Serveix de res intentar fer les coses bé?
Les coses? Quines coses?

"Entomologia"

Gerard Mas, al Monestir de Sant Feliu de Guíxols,

agost17

cariàtide s.XXI

"Cariàtide aguantant el món",

Gerard Mas, marbre de Carrara, 2007

al monestir de 
Sant Feliu de Guíxols, agost17

Obra de Gerard Mas

Així a l'estiu:
fantasies compartides. 
Sostenible?

processos

moviment

estat

consciència

records

tics

vicis

-aprenc-

i

go, go, go, go, go, go, go, go, go

en bucle i amb un somriure al cor

Un punt del riu Ter, 

amb prats de flors grogues a l'aigua

de tot, amb tot

Sant Pol, 

Sant Feliu de Guíxols

juliol17

its right place

mind the gap

Dublín, abril17

NESSOS

Fa mal, desassossega, 

saber que mor el que va néixer amb plors

de desesper feliç perquè ens havíem 

trobat. 

          I temps després, 

quan l'un a l'altre ens vam posar camisa

de foc, se'ns va impregnar talment

al cos que no poguérem

treure'ns-la més. 

         Ho dic amb violència

mal continguda mentre cau amb sord

estrèpit, lluny, desfeta en pols, 

la pira de nosaltres. 

J. Vinyoli, Tot és ara i res (1970)

Allá, allá lejos

Donde habite el olvido

(L.Cernuda)

Alone

a flor d'aigua

"Va deixar caure el  vestit i la bossa a la sorra i va nedar amb un crol segur fins al mur de pedra. Llavors va tornar, surant i nedant. Es va aturar en un punt, amb el cap a fora, movent braços i cames, i va esclafir a riure, fins que tot seguit es va estirar a flor d'aigua, a prop de la platja, i es va bressolar en les onades  i en el silenci, amb els ulls oberts cap al cel blau i enlluernador."

L. BERLÍN, "Todo luna, todo año", Manual per a dones de fer feines, L'altra editorial, 2015

Can Blasco, Sant Feliu de Guíxols, 

maig17

a place called home

...

marees

mai no estarem en un lloc segur;
sentir que potser sí en deu ser l'antídot

Howth, Ireland, 

abril17

animaló

Ser-ho del tot:
amb sang calenta,
pulmons i pits,
però
marí,

això sí!

mars

també grocs

Howth,

abril17

' i "

Time and tide 

wait for no man

Howth, abril17

suspensió

                 entre el real i el possible

codis

De fet, 

només en conec un.

El codi d'honor dels cavallers 

no passava per no ferir, sinó per no mentir.

Respecte sempre per l'antagonista, 

buscant el cos a cos, 

la sang, la suor, la salabror de la pell.

Ara és fàcil dir-se que un mateix n'és!! 

L'armadura, de quincalla: pantalles i carcasses,

no protegeix, amaga. 

Codis binaris, musicals i visuals amb sabor de marbre. 

Gestos banals i per als altres. 

I la valentia es torna gosadia,

i el repte, retirada. 

Quina nostàlgia.

ormeig

la disciplina genera oportunitats 

Palamós, 

abril17

aiguamarina

                        Colors i formes,

de tots, 

   de ningú 

          i només meus.