clap along!!!

no esperar res per ser feliç: 

ser feliç i potser arriba alguna cosa

també se'ns conquista per l'estómac

- He fet el flam amb llet sencera i ous de pagès  - Les sèpies són millors aquí - Les hamburgueses d'aquesta carnisseria són boníssimes - Creo que he preparado poca comida  - Sí, les galetes són de mantega - Mañana, buñuelos de malanga - Aquests snacks són molt fàcils de fer  - Vols crema de carrota? -Els entrants són sorpresa

Qui ens cuina amb amor 

ens arriba al cor.

flam d'ou, casa,

gener14

Eixos verticals XIV

tortuosos, 

postfestum

però verticals

plaça Sant Miquel, Barcelona

Monument als castellers, 

Antoni Llena, desembre13

en el terrat, tasques:

1. mantenir tot el que ja tenim

2. ajustar peces: 

que el cor desitgi el que la ment necessita

instal·lació de terrats de la Plaça Sant Jaume, 

Barcelona, desembre13

homes I: Bartomeu

(To Bartomeu Vilà Pujolàs,
professor del Col·legi Sant Josep)

Pròleg a L'Atzavara, 
de Bartomeu Vilà

Seiem davant per davant, amb dues tasses de te ben a la vora i parlem.

Sempre ens ha estat fàcil fer-ho, des de fa molt temps: deu, quinze, vint...; ja fa més de vint anys. Ara, però, la mirada és nova, macerada pel pas del temps i també pel canvi de rol. Ara som amics, ja no professor i alumna; ens podem mirar directament als ulls amb complicitat i somriures.

I, entre glop i glop, ens expliquem moments que no hem compartit i que tenim desats en un lloc càlid de la memòria. D'un assumpte passem a un altre amb agilitat i elegància, ens anem seguint amb atenció i també amb la curiositat que genera l'aroma de la descoberta. Els detalls no dits i les sensacions ara revelades van dibuixant i reconstruint aquestes noves persones que som –i que són també les de sempre–. 

Intercanviem anècdotes professionals, parlem de coneguts, rememorem amb nostàlgia o estranyesa situacions ja molt llunyanes, i, a poc a poc, ens trobem compartint sensacions menys masegades. En Bartomeu m'explica coses senzilles, petites, que per això mateix són grans i importants. Una d'elles, i per mi una de les més desconegudes, és el moment que va arribar a Sant Feliu. 

Després de viure entre camps i muntanyes, submergit en textos densos, profunds, en la llengua de Ciceró, s'aventurava a explorar nous territoris. Arribava a la costa. El trajecte seguia les coordenades de l'esperança i la il·lusió que generen la joventut i l'emoció de la primera feina. I era aquí, vora el mar on la trobaria. Aquell jovenet banyolí poc s'imaginava en aquell moment que es passaria tants anys prop de penya-segats i d'atzavares i que hi faria la vida. 

La primera impressió fou la més rotunda: la llum. Mai no havia vist uns contorns de figures, d'arbres, de matolls, de roques, de flors tan ben dibuixats. Tampoc mai abans no havia sentit la potència dels colors de la natura amb aquella intensitat; mai els verds, grocs i blancs havien lluït tant. La blavor del cel també era única. A poc a poc, assaborint cada passa avançava cap a la sorra, cap a l'aigua, i llavors, tot de cop: l'horitzó. L'espai i l'amplitud tantes vegades imaginat i llegit apareixia amb tota la seva esplendor. En sentia el seu poder i era víctima amorosa del seu magnetisme i també –per què no dir-ho– del misteri atàvic que s'hi amaga. L'enamorament entre en Bartomeu i aquell paisatge salabrós va ser instantani. Els penya-segats, els pins, les atzavares, aquell poble enclotat ple d'encant –emmurallat per roques esquinçades pel garbí i la tramuntana– van niar en el seu cor i en el seu pensament. 

En el relat d'aquest record puc veure encara la guspira de l'emoció per la bellesa. Passat aquest moment, tornem a la conversa viva i intensa. 

Aquest cop sobre la professió que compartim, però des de la distància enriquidora que separa les nostres trajectòries. I ve el record d'en Bartomeu com a professor. No em puc estar de dir-li que em va fer un dels regals més importants i valuosos que he rebut al llarg de la meva vida: l'amor per la cultura. A molts adolescents va mirar d'inculcar-nos el respecte, l'atenció, el rigor en el coneixement, i la curiositat crítica per allò que representa el nostre passat com a individus i també com a poble. També les arts se situaven al mateix nivell que qualsevol dada científica i eren igual d'importants que una gesta històrica memorable. Llegir i escriure eren activitats bàsiques, essencials, que ens brindaven infinites possibilitats de coneixement, de reflexió, de plaer... Fer-ho feia despertar el millor de nosaltres com a joves, i esbossava tot el que en un futur seríem capaços de pensar i d'incorporar a les nostres vides. Ensenyar-nos-ho de la manera com ho va fer en Bartomeu va ser la garantia que mai més no estaríem sols. Obrir un llibre o aventurar-nos a escriure quatre ratlles ens distreu dels neguits de l'edat adulta, ens falca en un lloc des del qual podem intentar esbrinar el perquè de tot plegat, o bé triar els referents que volem com a muses dels nostres dies. 

Llegir i escriure ens fa sentir vius. A partir de les nostres històries i de les alienes podem assaborir el goig de viure. Així, en Bartomeu em comenta que en els últims temps es dedica a fer-ho més que mai. De fet, jo ja coneixia algunes de les seves composicions: obres de teatre, guions de pel·lícules –filmades amb mitjans rudimentaris–, textos en prosa evocadors... La literatura sempre ha estat present a la seva vida, però és ara quan pot dedicar-hi més estones i il·lusió. Les pàgines que vénen a continuació en són el fruit. En elles, els perfums de Verdaguer i de Maragall hi són presents, com també aquesta admiració i enamorament pel paisatge de la terra que l'ha acollit. Contemplar la natura en tota la seva esplendor i força no cansa mai, em comenta. La bellesa inabastable, sempre canviant i sorprenent de la mar i el seu entorn pren vida de forma ben rotunda al mig de la història d'amor que vertebra la narració. El text és, doncs, una sentida oda a aquest món natural que ens inspira tothora, i que ens agombola dia a dia fent que sortir a prendre l'aire sigui contemplar un espectacle únic i magnífic. Em comenta també que l'ha escrit seguint aquesta passió i que vol compartir-lo amb tots nosaltres. Li dic que és molt bona idea i que ho farem amb tota l'atenció i dedicació que es mereix. Naturalment. 

Endinsem-nos, doncs, en aquest mar de lletres, i deixem-nos endur per la força de la natura i la de les paraules. D'aquesta manera tancarem aquest cercle d'amor i companyia que també pot ser la lectura i la literatura.

Montse Carré

polaroids Whatsapp

estats

A: (camuflats)

closer

easy...easy

run, clever boy!

Be happy

Best feeling on earth #snowboarding

Busy

ka sa tiamadjirila

Sens racines, pas de fruits

Bienvenuto

Tomorrow never knows

It's amazing what you can hide just by putting on a smile

Ciao

Battery about to die

Sssssap!

Home sweet home...

Rooooock it

Candy

B:(imperatius)

Namaste

Carpe diem

Rock and Roll

Feliç 2014

Bones Festes

Si la vida no et somriu, fes-li pessigolles

Què tal?

C: (críptics)

<[·_·]>

m.a.r

Amundsen II

TBC

D: (declaracions)

Feliç

Nace el día y le vemos decir buenos días con sus rayos nuestro animo se levanta y al caer la tarde nos deja un cielo a naranjado

Ocupat

volem viure en una Catalunya lliure!

Un viatge de cinc mil milles comença per un sol pas

En un dinar de Nadal!!

Primer NADAL amb la peke

Lluitant, energia positiva i molta esperança

Esperant

Lo que mes estimo es el meu home!!

La meva vida son els meus dos homenetes. Sou lo més gran. Us estimo molt. Sempre hi seré pel què necessiteu.

Enamora de la vida aunque a veces duelaaaaaa

Captura del dia 2 de gener de 2014,

reproduïts literalment

xifres i lletres

tres, quatre o cinc països

cap pàtria

una, dues o tres edats

un, dos, tres o quatre noms

però un sol cor

el meu fillol i jo,

Barcelona,desembre13

blancs XLI o la vida s'imposa sempre V

qualsevol lloc, en qualsevol moment

blancs XL

és l'atzar, 

no la voluntat,

qui marca les coordenades

ruta carrilet, 

tardor13

transportador (d'angles)

Moll de Sant Feliu, 

14 de desembre de 2013

L'optimisme ens fa posar-li noms, 

però no hi ha manera...

Ni ying, ni yang

ni equilibri,

ni aurea mediocritas,

ni pols,

ni extrems,

ni blanc, negre

ni bo, dolent

només el neguit de l'angle i

de l'orientació del rumb -canviant-

i el fastig...

AL COSTAT

Platja del Arco, 

Cabo de Gata, Almeria, estiu13

EL POBLE DEL COSTAT

El meu avi solia dir: "La vida és sorprenentment curta. Ara, en el record, se m'hi comprimeix tota de tal manera que, per exemple, a penes comprenc com pot resoldre's un jove de cavalcar fins al poble del costat sense témer -i deixant de banda tot atzar dissortat- que  ni amb tot el temps de la vida que transcorre feliç i com d'habitud no n'hi hagi prou ni de molt per una tal cavalcada."

F. KAFKA, dins Un metge rural, Ed. Quaderns Crema,

 Col. Mínima de butxaca, trad. Josep Murgades, 1995

(To Pitu)

a whole world

JOY

punts de llum, 

comptats, 

però intensos...

que són notícies,

que són records, 

que són plans,

que són mirades, 

que són somriures, 

que són paraules. 

floretes, Sant Feliu, 

agost13

missing William Stoner

S'Agaró, 

desembre13

"Va sentir una riallada llunyana i va girar el cap en aquella direcció. Una colla d'estudiants havia travessat la gespa del seu pati del darrere; tenien pressa per arribar a algun lloc. Els va veure amb nitidesa: eren tres parelles. Les noies tenien unes extremitats llargues i gràcils, i lluïen vestits lleugers d'estiu; i els nois les observaven admirats, entretinguts i cofois. Caminaven amb agilitat per l'herba, gairebé sense tocar-la, sense deixar cap rastre. Els va mirar fins que es van perdre, fins que li van desaparèixer del camp de visió; però quan ja feia una estona que s'havien esvaït, encara sentia la remor de les seves rialles, llunyanes i espontànies enmig de la quietud d'aquella tarda d'estiu. "

J. WILLIAMS, Stoner, Ed.62, Col. El Balancí, 
trad. Albert Torrescasana, 2012

"mala peça al teler"

En un primer moment,

pensar frena els sentiments; 

en acabat, 
els sentiments impedeixen pensar.

  

casa, 

desembre13

system failure

els silencis

ocupen espai, temps, 

comuniquen...

però mai no sabem si ens expliquen 

o expliquen el que vol dir l'altre

Illa de Cabrera, 

Mallorca, 2012

sistema nerviós

Cayo Jutías, Cuba

setembre13

autoestimulació

a smile

I'm walking

deliciós!

i sota el pont Eiffel!

blancs XXXIX

o l'atracció de l'abisme

Camí de ronda entre S'Agaró i la Conca, 

desembre13

coordenades II

Quan penso en 

el perquè de tot plegat

no ho faig com a dona.

Detall d'un joc al passeig de Platja d'Aro, 

cal fer girar la roda. setembre13