En suport i amb tota l'admiració per totes aquelles persones que es reinventen i mantenen l'esperança i el somriure!! Endavant, Carme i David! Endavant, Tipicat!
En la foscor del vespre de tardor i per fugir de mals majors, ens arraconem pensant que estarem bé. Quan torna la llum veiem que tenim punxes clavades per tot; que primer no fan mal sinó riure, i poc a poc, quan ens les anem traient veiem que sí que punxen i es fa llarg.
detall de la botiga de xocalata de la Rambla de Girona,
octubre14
- Dúnia, adéu! cridà Raskòlnikov des del vestíbul-. No em vols donar la mà? - Però si ja te l'he donada, ho has oblidat? -respongué Dúnia, girant-se afablement vers ell. - No hi fa res, dóna-me-la una altra vegada! I li estrenyé els dits amb força. Dúnetxka li somrigué bo i enrojolant-se, s'apressà a deslliurar la mà i seguí la seva mare, tota feliç sense que ell sabés ben bé per què.
T. DOSTOIEVSKI, Crim i càstig,(1866) trad. Andreu Nin, Ed Proa