il·lusions

les il·lusions dels altres són també les nostres:

la de la cosina que va muntant l'habitació de la seva baby 
la de l'amiga amb qui riem i gaudim de la música sempre, aquest cop com a regal d'aniversari (gràcies!) 
la de l'amiga i els seu amor mirant-se als ulls
la de l'amic que t'ensenya les habitacions de la seva nova casa
la de la mare que explica com en són d'agraïdes l'azalea i la flor dels nou mesos
la del germà i la dona que s'abracen al sofà

també són les meves

 

un restaurant de Monells, 

octubre14

L'amor familiar com a conjur contra dificultats i pors

i l'entusiasme i l'humor, 

esclar!

"El pare és membre de l'Associació de Vegetals Animats. Són una colla d'amics que es troben un dia a l'any i planten un arbre i fan un dinar que no és precisament vegetarià. El detall que els uneix és que en el seu cognom hi ha almenys una referència a la flora. El president es diu Pera i també hi ha socis que es diuen Bosch i Rosa. Com que la mare es diu Codony, quan anem al dinar, ens pensem que som els més distingits del club, perquè tenim un llinatge àmpliament vegetal."

JM FONALLERAS, La sala d'estar és un camp de futbol, Ara Llibres, Barcelona, 2015

Platja de Sant Pol, 

Sant Feliu de Guíxols, 

abril15

La Gioconda o Mona Lisa

"El doctor Cottard nunca sabía de modo exacto en qué tono tenía que contestarle a uno y si su interlocutor hablaba en broma o en serio. Y por si acaso, añadía a todos sus gestos la oferta de una sonrisa condicional y previsora, cuya expectativa agudeza le serviría de disculpa en caso de que la frase que le dirigían fuera chistosa  y se le pudiera tachar de cándido. Pero como tenía que afrontar la hipótesis opuesta, no dejaba que la sonrisa se afirmara claramente en su cara, por la que flotaba perpetuamente una incertidumbre donde podía leerse la pregunta que él no se atrevía a formular: "¿Lo dice usted en serio?". Y lo mismo que no sabía exactamente la actitud que había que adoptar en una reunión, tampoco estaba muy seguro del comportamiento adecuado en la calle y en la vida en general; de modo que oponía a los transeúntes, a los coches, a los acontecimientos, una maliciosa sonrisa, que por anticipado quitaba a su actitud toda tacha de importunidad, porque con ella probaba, si no convenía al caso, que lo sabía muy bien y que sonreía por broma."

(Le docteur Cottard ne savait jamais d'une façon certaine de quel ton il devait répondre à quelqu'un, si son interlocuteur voulait rire ou était sérieux. Et à tout hasard il ajoutait à toutes ses expressions de physionomie l'offre d'un sourire conditionnel et provisoire dont la finesse expectante le disculperait du reproche de naïveté, si le propos qu'on lui avait tenu se trouvait avoir été facétieux. Mais comme pour faire face à l'hypothèse opposée il n'osait pas laisser ce sourire s'affirmer nettement sur son visage, on y voyait flotter perpétuellement une incertitude où se lisait la question qu'il n'osait pas poser : « Dites-vous cela pour de bon ? » Il n'était pas plus assuré de la façon dont il devait se comporter dans la rue, et même en général dans la vie, que dans un salon, et on le voyait opposer aux passants, aux voitures, aux événements un malicieux sourire qui ôtait d'avance à son attitude toute impropriété, puisqu'il prouvait, si elle n'était pas de mise, qu'il le savait bien et que s'il avait adopté celle-là, c'était par plaisanterie.)

M. PROUST, A la recherche du temps perdu. 1. Du côté de chez Swan (1919) trad. Pedro Salinas,  Madrid: Alianza Editorial, 1993.

express yourself

Tracey Emin, I Do Not Expect, 

2002 (vist a Málaga el 2008)

ni 18 ni 21

pèrdua de la majoria d'edat 

però no del dret de vot

en cas de malaltia greu

en cas de solteria greu

en cas d'atur greu

en cas d'edat greu

en cas de borratxera greu

During poker, Joan Thornwaite

Nina Leen, 1941

aigua i elements

ciutat de Kofu,  prefactura de Yamanashi, 

Japó, 2006

Toshio Shibat "Mesmerizing Photographs of Water"

ici

 

E. Manet, Un Bar aux Folies Bergère, 

1882, Courtauld Gallery

bultos

Zeno brains and oracle stones de Jan Fabre (Anvers 1958), 

ubicada a sa Llonja, Palma de Mallorca, juliol14.

més que mai

 LIII

LA INVITACIÓ AL VIATGE

Mon enfant, ma soeur,

Songe à la douceur

D'aller là-bas vivre ensemble!

Aimer à loisir, 

Aimer et mourir

Au pays que te ressemble!

Les soleils mouillés

De ces ciels brouillés

Pour mon esprit ont les charmes

Si mystérieux

De tes trâitres yeux, 

Brillant à travers tes larmes. 

Là, tout n'est qu'ordre et beauté, 

Luxe, calme et volupté. 

(Germana, criatura,/ pensa en la dolçor/d'anar a viure plegats, molt lluny!/ Estimar-se a desdir, /estimar i morir/ al país que se t'assembla!/ Aquells sols mullats/en cels emboirats/ per mi tenen l'encant,/ tan misteriós, dels teus ulls traïdors/ que et brillen amb les llàgrimes./ Tot hi és ordre i bellesa, allà,/ luxe, calma i voluptat.) 

Ch. BAUDELAIRE, Les fleurs du mal (1861),

 trad., Jordi LLovet, Ed.62, 2007

encara i molt més

dates
imatges
llocs
peces de roba...
tots innecessaris
però que concreten el miracle de l'amor profund i etern.
Pensant en tu, Tiu. 
(18/03/96)

bona cara!!!

"Quan vaig entrar a la sala de l'hospital que l'allotjava, el meu amic estava deshumanitzat.

-Fas molt bona cara!-vaig dir-li-. Es veu que no ha estat res això. 

-Sí, eh? Doncs, mira, m'estic morint.

Anava a protestar, fent un gran gest de tot el cos, significant que mai no li havia concedit tants anys de vida com aleshores. Però el metge m'ho impedí dient:

-Té tota la raó. No el contrarieu, perquè es veu que no hi enteneu gens.

Va dir-ho cridant tant fort que el meu amic sentí les seves paraules tan bé com jo. Això, naturalment, m'escandalitzà, i vaig dir que parlaria d'ell a la Direcció de l'hospital.

P. CALDERS, "La clara consciència", Cròniques de la veritat oculta, 1955

Notificacions

Es va donar del vampirisme de la pantalla, 
de les pantalles: dels colors, de les icones, de les dades que s'obliden, de les dates que no es recordaran, de les formes que no deixaran petja en la pissarra de la ment i de paraules que mai no deien res, ni de nou ni de vell... ecos de buidor. 

I va optar per donar volum a qui també era i sempre va ser... A no sotmetre's a la devaluació constant que marca el present trepidant i potser l'hedonisme mal entès. A dir prou a les concessions banals. 

Casa de la urbanització de la Conca, 

2014

Be brave!

Look at 

the br...

brain!

Detall Alan's bar, 

SFG2014

...

Barcelona, 

març15

línies

A la vida, 

la línia recta no és el camí més curt

Fascinant principi de "La isla mínima" d'Alberto Rodríguez, 2014

l'emoció de la tranquil·litat

punt a punt

ratlla a ratlla 

traç a traç

harmonia

V. van Gogh,

Vista de la Rue Lepic a París, des de l'apartament de Theo

1887

ni pudor ni vergonya

orgull!!

Restaurant L'Infern, amb en XP

Sant Feliu de Guíxols,

febrer15

uno y una

pista de l'heliport, la Vall d'Aro

"Uno nunca se acostumbra a no hablar con los muertos que conoció, a no contarles lo que se imagina que habría sido de su diversión o interés, a no presentarles a personas importantes nuevas o a los nietos póstumos si los hay, a no darles buenas o malas noticias que nos afectan y que tal vez los habrían afectado a ellos también, de seguir en el mundo y poderse enterar."

J. MARÍAS, Así empieza lo malo, Ed. Alfaguara, 2014

Aquesta és la que convé!

Sissi. Revista femenina

núm.86, año II

1959

delicat i complex

simple però sofisticat

Nei Albertí, 

pati de l'Antic Hospital, 

Sant Feliu de Guíxols, febrer15