dissabte, 11 de febrer del 2017
divendres, 10 de febrer del 2017
Ressenya
Fruit de la reflexió sòbria,
o del pes de la culpa moral,
-vestigis cristians, també?-
o sobretot, perquè és sabedor que retractar-se,
penedir-se o justificar-se
no esborra ni un bri de la crapoleria
fatxenda que durant massa temps
va ser la màscara.
I llegint la ficció d'una ficció,
hi volem trobar veritats.
De cop, allò que vam viure literàriament
i literalment es materialitza en paper i tinta.
I amb calma i lucidesa -potser també tenyida
de massa ànsia- descobrim petites veritats
d'una ficció feta ficció.
"Perquè quan ens trobàvem era impossible
retenir la vibració sentimental i l'emoció instantània",
(Il·lusions elementals, de Ponç Puigdevall)
jo no ho podria haver dit millor.
o del pes de la culpa moral,
-vestigis cristians, també?-
o sobretot, perquè és sabedor que retractar-se,
penedir-se o justificar-se
no esborra ni un bri de la crapoleria
fatxenda que durant massa temps
va ser la màscara.
I llegint la ficció d'una ficció,
hi volem trobar veritats.
De cop, allò que vam viure literàriament
i literalment es materialitza en paper i tinta.
I amb calma i lucidesa -potser també tenyida
de massa ànsia- descobrim petites veritats
d'una ficció feta ficció.
"Perquè quan ens trobàvem era impossible
retenir la vibració sentimental i l'emoció instantània",
(Il·lusions elementals, de Ponç Puigdevall)
jo no ho podria haver dit millor.
dimarts, 7 de febrer del 2017
per a la ment i el cor
El color verd i el color rosa
equilibren el cor.
El rosa, constant.
El negre sobre blanc, la ment.
Moneder d'Odada.
Gràcies, Nurita, preciosa
dilluns, 6 de febrer del 2017
dimarts, 31 de gener del 2017
diumenge, 29 de gener del 2017
dijous, 26 de gener del 2017
nocturn
cauchemar: De l’ancien français cauquemare, composé de cauque (apparenté à l’ancien français cauche, du verbe chauchier (« presser, fouler »)), et de mar, emprunté du moyen néerlandais mare (« fantôme nocturne »).
A vegades tan sols és el que ve després del TO BE CONTINUED que l'inconscient prepara i que el conscient no pot ni imaginar ni preveure.
Un cauchemar est un rêve causant une forte émotion négative, le plus communément de la peur ou de l'horreur, mais également du désespoir, de l'anxiété ou une grande tristesse. Ce type de rêve peut impliquer des situations de danger, de mal-être psychologiques ou physiques, de terreur. Les rêveurs se réveillent souvent dans un état de détresse, et peuvent avoir du mal à retrouver le sommeil durant un certain temps.
nightmare malsonA vegades tan sols és el que ve després del TO BE CONTINUED que l'inconscient prepara i que el conscient no pot ni imaginar ni preveure.
dimarts, 24 de gener del 2017
diumenge, 22 de gener del 2017
background
"L'avi brescava la mel."
La mare menjava cigrons aixafats amb mel.
"Ens agradava tot perquè no podíem triar res",
a pagès.
La mare menjava cigrons aixafats amb mel.
"Ens agradava tot perquè no podíem triar res",
a pagès.
Pa fet artesanalment al restaurant El Sidral, Girona,
gener17
diumenge, 15 de gener del 2017
hijos e hijos de
Esclar!!!
La perplexitat i la ira apareixen per l'oblit.
-Must to remember-
"[...]Eran cuentos de hambre y frío, poblados de hijos de puta que se quieren comer a los niños, de madrastras asesinas, padres avaros, enanos que raptan criaturas, hermanastras envidiosas y tipos que al anochecer meten a los niños desobedientes en un saco. Lo increíble es que aunque esos cuentos habían sido inventados para advertir a los inocentes de los peligros que les acechaban, a la luz del día los miedos que nos provocaban estas narraciones desaparecían, y volvíamos, morbosos, a pedir más de lo mismo, descubriendo de manera inconsciente que la ficción nos proporcionaba sensaciones negativas y a la vez atractivas.[...]"
E. LINDO, "Cuentos para niños morbosos", en Don de gentes, El País, 14/01/17
dissabte, 14 de gener del 2017
piensa
Flor y cronopio
Un cronopio encuentra una flor solitaria en medio de los campos. Primero la va a arrancar, pero piensa que es una crueldad inútil y se pone de rodillas a su lado y juega alegremente con la flor, a saber: le acaricia los pétalos, la sopla para que baile, zumba como una abeja, huele su perfume, y finalmente se acuesta debajo de la flor y se duerme envuelto en una gran paz. La flor piensa: «Es como una flor».
Un cronopio encuentra una flor solitaria en medio de los campos. Primero la va a arrancar, pero piensa que es una crueldad inútil y se pone de rodillas a su lado y juega alegremente con la flor, a saber: le acaricia los pétalos, la sopla para que baile, zumba como una abeja, huele su perfume, y finalmente se acuesta debajo de la flor y se duerme envuelto en una gran paz. La flor piensa: «Es como una flor».
J. CORTÁZAR, Historias de cronopios y de famas, 1962
diumenge, 8 de gener del 2017
divendres, 6 de gener del 2017
in
"[...] El presente que no se vive está sujeto al mañana; no vivir, pensarse como futuro, significa proyectarse como inexistencia. Ninguna civilización ha menospreciado tanto el presente como la occidental, a expensas siempre de lo venidero, de lo que está más allá. [...]"
R. ANDRÉS, Pensar y no caer, Ed. Acantilado, 2016
Sitges, gener17
dissabte, 31 de desembre del 2016
art floral
Dificultat alta
intentar fer un ram bonic d'allò que abans era viu,
procurar fer un ram bonic d'allò que només viu en nosaltres
magnòlia i eucaliptus bord
divendres, 30 de desembre del 2016
feel at home
hugs & kisses & hugs & kisses
petons i abraçades
llavis
mans
braços
pell
escalfor
olor
plor
petons i abraçades
llavis
mans
braços
pell
escalfor
olor
plor
part del pessebre de la plaça de Sant Jaume de Barcelona,
desembre16
dimecres, 28 de desembre del 2016
qui?
Qui m'arranarà els cabells de
la nuca quan em creixin?
càlida cafeteria d'una gran ciutat plena de pastissos
dimarts, 20 de desembre del 2016
hiper
![]() |
| SFG, 12.16 |
[...] Por eso, tomar las emociones como criterio último, abdicando de someterlas a consideración crítica alguna [...] no deja de ser una forma de renunciar a la soberanía sobre nuestra propia vida.
De la misma forma que la fantasía hiperracionalista de tenerlas por completo bajo nuestro control o, peor aún, reducirlas a su grado cero, a la mínima expresión, no hace en el fondo sino delatar el miedo a que una determinada emoción pueda iluminar una parte de nosotros mismos que preferimos que no quede a la vista. Ni de nosotros ni de nadie, por supuesto.
M. Cruz, "Los sentimientos y el color de la luz", El País, 18.12.16
diumenge, 18 de desembre del 2016
sin darle más vueltas
"Convertido en zurdo a la fuerza, se adaptó a la situación sin darle más vueltas: obligándose con éxito a escribir con la mano que le quedaba -y ya puestos también a dibujar, y cada vez más, cosa que no había hecho nunca con la izquierda-, renunció sin pesar a determinadas actividades ya inaccesibles, como pelar un plátano o atarse los cordones de los zapatos. Respecto al plátano, como nunca había sido muy aficionado a dicha fruta, por lo demás reciente en el mercado, Anthime la sustituyó sin pena por muchas otras de piel comestible. [...]
Y cuando abría los ojos, cuando recapacitaba sobre las contadas cosas que tenía que hacer durante el día, no era raro que volviera a dormirse tras masturbarse si se terciaba, problema que resolvió rápidamente con la mano izquierda. [...]"
J. ECHENOZ, 14 (2012), Anagrama, 2013
St.Antoni de Calonge, desembre16
dijous, 24 de novembre del 2016
dilluns, 21 de novembre del 2016
Subscriure's a:
Missatges (Atom)

















