Smile, plis!

 Roses a parades benèfiques, 

Al cementiri, 

A la feina,

De la família, 

A l'illa.

Smile, plis!

Amb flors a la samarreta,

sense semblar lireta.

Ai, els anys!

Pourtant, bonic!

La llama doble

 Octavi Paz

Amor i amistat: SN imprescindible.

I quan es barregen, es dissolen?

Un i altre... quan falta un, falta l'altre?

I en el silenci de l'absència, quin es perd? Es perden tots dos?

Doble aposta: sexe, adrenalina i cobert.

Així, doble o res.

I al final, res.

Instal·lació Lumb Lab, 2025,

Muntatge d'AOAPIX

Glicines

 El nom té alguna cosa a veure amb dolç...

Tornant de la Conca, amb mi i prou comme d'habitude

M'agrada el nom; les flors, no tant.

I sento a la pell desig encara.

Desig i sentir. Poc hi puc fer jo.

Debí

 Debí tirar más fotos de cuando te tuve,

Debí darte más besos y abrazos 

las veces que pude.

To collect

 Col•lecciono SN, noms i adjectius, que escriuen els altres.

Hi ha gent que va a buscar espàrrecs. Quina sort!

Jo els caço amb el llapis, en poemes, en pàgines de novel•les... els busco i en trobo. En trobo. Trobar. Tenir.

Per mi. Com els silencis.  També en tinc molts. Que són meus perquè els sento, els sento i d'altres, els fabrico. Orfebreria.

No sé si hi caben tots, tampoc no sé on. 

Col·lecciono. Aplego. Per mi, i per a mi. Aix, no sé. Alguns els perdo. Alguns els tinc al mòbil. Els noms, els adjectius i els silencis. 

Naveguen; no, més aviat suren, el vent els porta, a prop, lluny, a prop, lluny, vaivé. 

Dies de barquetes de Sant Pere. 

Moltes i moltes

I la pisci!

 S'assembla a la psico.

I tornant, fem mates; sona 2+2= 5,

que sempre m'emociona...

I de cop penso 1+1= -3.

Tan joves i guapos, mai no s'ho haurien 

pogut imaginar. 

Sí, Nena, penso així. Avui.

Avui m'ho permeto.

Dia dels Reis o to miss a lot

També blancs 

o el color de l'enyor.

O daurat dels Reis 

i de la sort que vaig tenir.

Donar la cara

Avui sí, plorar una mica

camí del mar.

I somriure 

amb Ella.

 

Who cares?

 Autumn, sí

Bloody  flowers 

Cy Twombly, 1993-94, MOMA 

(Al's gift)

My power

 Where is my power?

Fixar el record, morir una mica

Ni tirarem a porta des d'aquí 

Ni en faré més fotos.

Que bé que ens ho passàvem!

 

It sucks

Tants de noms!

Abans em feia gràcia. 

Ara em fa fàstic 

0o0o0o0o0o0oo0o0oo0oo0o0oo0oo0oo0oo0o0o0oo0o0ooo0

Em compraré una buganvíl•lia i tindré companyia bonica. 

Flors fúcsies, què més vull!?

Confused

 I've realised the dimensions of misunderstanding.

Ok! 

Sempre arribo tard i la il·lusió quan es fon, em crema i em deixa buida.

Així, la ventafocs a les 12, 

          jo al 30.

Voilà! I see! 

C'est tout, més amis. 

Je vous remercie tout with all my love; i tant!

Fluxos de fitxes

Fluxos de fitxes i de fluids.

Sort que en tinc més de dues. 

Mocs.

Recordo les olors i sembla que les sento, en diuen fantosmies i no només olors.  

Penso, sento i visc en allò que no existeix.

Fins a quina hora?

 

Fermé

 De ferm. 

Tancar files en allò en què ens hem convertit.

Ja no li agrado gens, però m'estimen això sí. 

Lluny

 Més enllà de donde habite el olvido: aquí. 

He deixat de caçar.

Doncs, res

 Ella deia, amb la boca petita i amb vergonya, 'em costa'.

I què si a tothom li costa!?

Doncs, mig silenci, o del tot. Però això no feia que li costés menys i a més la llençava al forat del la O.

Coll, tos, doncs.

Insomniac

 Em falta ella per agafar el bon son I despertar-me amb un somriure.

Però sí, ric i somric! Només faltaria!

Com goso pensar en no fer-ho! 

How you dare!!

Qodb:  visc amb aquest buit a dins, el mateix que dibuixen aquestes lletres amb cercles.

Blanc, naturalment

 Tot torna a ésser blanc

Miri on miri,

a mi que se suposa que m'agraden els colors.

Blanc com les seves samarretes,

com la que porto jo ara també. 

Com el cobrellit, com el llençol,

com el sostre, la paret, el reflex del sol de fora, 

Blanc.

No veig cap més color.

No en sé prou

I encara amb 50, no en sé prou.

El blanc de la vergonya.

De fet, ja es pot dir que mai no en sabré prou.

Així, horitzontal i blanc. 

Més tard ja sortirà aquella altra, la dels colors, que ho fa tot per mi i que encara no en sap prou.

The end of something

 Meravellós conte de Hemingway. 

Els finals també són principis. 

Maleïm els finals perquè no ens agradarà el que comença. 

No diré el que em fuig, 

ho sento Ferrater. 

Ànim crepuscular

i també absurd, 

com Pacifiction.