Fa tres anys exactament ens vàrem trobar el cadàver d'un tauró a la platja de la Conca.

Va ser per mi una experiència única i que em marcarà per sempre.

Sembla ser que era femella -sempre corre algun expert per la platja un dissabte d'abril al matí-

La gent, com tèrmits gegantins, la tocava, després l'empenyia; els nens la colpejaven i ja hi havia qui en demanava una dent...

Vaig voler empènyer-la cap a l'aigua (juntament amb l'expert). Ens guiaven els policies municipals i ens esperava la corda que la brigada de Platja d'Aro havia lligat a la zodiac. Havien d'arrossegar-la per conduir-la després a l'abocador. Així de trist. I ens creiem civilitzats. I encara, il·lusos, ens anem sorprenent que la natura faci el seu curs.

Arran d'aquell fet vaig buscar informació sobre els taurons. La Nelly -així la vam batejar- tenia 6 brànquies, i era segurament un bocadolça. Emperò això mai ho podré saber del cert perquè no vaig estar prou temps a prop del cos com per anar-ho esbrinant.

 la conca, abril 07

Per sempre més, el meu respecte i amor pels taurons.

27 d'abril

casa, abril 10

El cor del carrer

Barri del Carmen, València. Entrada gratuïta

Carambola

No cal que busquem i rebusquem més arguments per acabar amb les corridas de toros. Com sempre, tot s'ha de fer des de dins.

camí de Cuenca, abril 10

"A tenor de lo visto, la fiesta sufre un colapso total. O sobra el toro, o sobran los toreros o sobra el público. O sobran todos, y lo correcto es cerrar las puertas durante el tiempo necesario para poner orden a un espectáculo desestructurado, y que, en modo alguno, responde a los planteamientos que justificaron su nacimiento."

Crítica taurina firmada per Antonio Lorca sobre la corrida del dia 23 d'abril a la feria de Sevilla, publicada a El País

Regalem roses als homes,

moltes roses... que convoquin
moments dolços, dolços...
i rebem llibres i llibres...

que ens omplin el cap de pardals

i no desallotgin els que encara hi tenim                                                          

Valencia, març10

Sant Jordi, el millor dels tòpics

Sant Feliu, febrer10

Ahir, aquests; demà, uns altres. Tant se val!
Manzano: I love U, tauró!
Monzó   Alibek   Lluís
Tolstoi   Cerdó  Turgueniev
Murakami
i vermell, vermell, vermell,
ah! i una groga

Mar i muntanya

El bell verí

Amanita muscaria, Benasque / Cotylorhiza tuberculata, Cala Giverola

Anima pensar que el temps ens farà veure que decisions que consideràvem poc importants seran imprescindibles per explicar la nostra vida.

Kalabougou, Mali, agost08

Amsterdam

Spuistraat. Entrada gratuïta

València

Barri del Carmen. Entrada gratuïta

"Tiene una notable tendencia a leer su vida como un texto literario, a interpretarla con las deformaciones propias del lector empedernido que ha sido durante años."
E. VILA-MATAS, Dublinesca

  Parc de l'Albufera, març10

 aquests dies, al vespre, vora mar,
l'aire es torna llaminer

Girona/ Bérgamo

françoiz breut, si tu disais

si tu disais on y va ...si tu disais j'en ai tellement...marre d'être ici...je t'écouterais crois moi...je n'hésiterais pas
et que ce soit pour une ville...ou pour un bled, un bout de terre...paumé, crois moi...ça n'me défriserait pas
je serais prête comme si j'attendais...si tu disais jusque là...on s'est contenté de rien et ça va un peu
je t'approuverais, crois moi...je répondrais "c'est vrai"...chaque pan de murs, chaque fissure
je connais trop le dessin de cet endroit là...oh si tu disais ça...je serais prête comme si j'attendais
si tu disais on y va...si tu disais que pour nous c'est le bon moment...je t'écouterais crois moi
je suis prête depuis longtemps...mais tu n'dis rien de tout ça...tu n'décides rien et je n'sais pas
si tu as idée...de ce qu'on pourrait faire...
je me demande pourquoi tu es là

Primavera

Amsterdam, agost 09

Comença la primavera: el futur sembla el passat. 

Anar i tornar, obrir i tancar, esperar i deixar anar,

venir i anar, arribar i marxar.

castell d'aro, abans del temporal, març10

Civilització 2

Sempre, com ella, damunt l'escriptori

Tensió

Sant Feliu, 9 de març de 2010

Per trobar energia,

per trobar ànims.

rupià, febrer 10

Por tu pie, la blancura más bailable,
donde cesa en diez partes tu hermosura,
una paloma sube a tu cintura,
baja a la tierra un nardo interminable.

Con tu pie vas poniendo lo admirable
del nácar en ridícula estrechura,
y donde va tu pie va la blancura,
perro sembrado de jazmín calzable.

A tu pie, tan espuma como playa,
arena y mar me arrimo y desarrimo
y al redil de su planta entrar procuro.

Entro y dejo que el alma se me vaya
por la voz amorosa del racimo:
pisa mi corazón que ya es maduro.

platja de Canyet, estiu 07

¿Qué es la soledad? Para llenar el mundo
basta a veces un solo pensamiento.
Rosalía de Castro, En las orillas del Sar

   

Civilització 1

(girona, figueres, taormina, gènova)