fam.

no només família

sinó famílies

sí: fílies

fils

casa, nadal12

full of red

When the truth is found to be lies

And all the joy within you dies

Chorus:

Don't you want somebody to love

Don't you need somebody to love

Wouldn't you love somebody to love

You better find somebody to love

When the garden's flowers, baby, are dead

Yes, and your mind, your mind is so full of red

(Chorus)

Your eyes, I say your eyes may look like his

Yeah but in your head, baby

I'm afraid you don't know where it is

(Chorus)

Tears are running, they're all running down your breast

And your friends, baby, they treat you like a guest

(Chorus)

si no, què?

casa, 

desembre12

tout ça m'est bien égal

Ni le bien qu'on m'a fait
Ni le mal tout ça m'est bien égal 

otras vidas

"[...]Varias veces la familia ha procurado que mi tía explicara con alguna coherencia su temor a caerse de espaldas. En una ocasión fue recibida con un silencio que se hubiera podido cortar con guadaña; pero una noche, después de su vasito de hesperidina, tía condescendió a insinuar que si se caía de espaldas no podía volver a levantarse. A la elemental observación de que treinta y dos miembros de la familia estaban dispuestos a acudir en su auxilio, respondió con una mirada lánguida y dos palabras: “Lo mismo”.

Días después mi hermano el mayor me llamó por la noche a la cocina y me mostró una cucaracha caída de espaldas debajo de la pileta. Sin decirnos nada asistimos a una vana y larga lucha por enderezarse, mientras otras cucarachas, venciendo la intimidación de la luz, circulaban por el piso y pasaban rozando a la que yacía en posición decúbito dorsal.

Nos fuimos a la cama con una marcada melancolía, y por una razón u otra nadie volvió a interrogar a tía; nos limitamos a aliviar en lo posible su miedo, acompañarla a todas partes, darle el brazo y comprarle cantidad de zapatos con suelas antideslizantes y otros dispositivos estabilizadores. La vida siguió así, y no era peor que otras vidas."

"Tía en dificultades", Historias de cronopios y de famas, Julio CORTÁZAR

Edifici Fundació Juan March, 

Mallorca, juliol12

un cadeau à moi

de mon ami

     mon frère

     mon amour

Merci beaucoup, 

Ale.

Je t'embrasse

Q's

donar suport a la il·lusió persistent

blancs XXXI

passeig Sant Antoni de Calonge,

 primavera12

i

el record de les atlàntiques

Cap de Trafalgar, 

juliol07

sempre ens quedarà...

ens quedaran...

les dunes

s'Agaró, 

desembre12

sol d'hivern

la fred no amaga el sol, 

ni la llum brillant

ampolla de Palomo Cojo, 

amb tap de Murano (gràcies , Annaguapa i Xavi), 

desembre12

cansament

de números, de xifres, de comportaments previsibles, d'actituds correctes, de malles i matrius, d'esquemes, de quadrícules,

de gràfiques, d'analítiques, de missatges,  del que convé i del que no convé,  de les línies rectes, 

d'haver de saber , d'haver de ser correcte

Detall d'un aparador de Barcelona,

 juliol12

paraules mai dites

CEBES

 Pollença, juliol12

carrers estrets

a Girona, 

caminant per carrers estrets

que ens bressolen càlidament, 

i al Didal, cosint complicitats 

amb somriures i copes de vi

(To Sali, JFK, Cesc i Barni)

Girona,

 maig12

banderes II

Platja d'Aro,

 octubre12

paraules evocadores VI

bull

pèsols i pastanagues, 

casa, octubre12

enjolivar-se

"A dir veritat, en l'aspecte general de Petr Petròvitx hi havia quelcom de particularment destacadís, quelcom que justificava, en certa manera, el qualificatiu de "promès" que tan balderament hom li havia aplicat suara. En primer lloc, es veia, potser una mica massa i tot, que Petr Petròvitx s'havia dedicat intensament, durant els pocs dies de la seva estada a la capital, a endiumenjar-se i a enjolivar-se en espera de la promesa, la qual cosa, tanmateix, era ben innocent i perdonable. Àdhuc, potser, la consciència pròpia que els agradosos mudaments efectuats l'afavorien podia ésser perdonada en aquesta avinentesa, puix que Petr Petròvitx jugava el paper de promès amb tots els ets i uts. Es veia que el vestit acabava de sortir de les mans del sastre, i tot era com calia, llevat potser que tot era excessivament nou i anunciava a crits el fi a què anava destinat. L'elegant capell rodó, nou de trinca, testimoniejava també aquest fi. Petr Petròvitx, tanmateix, el tractava amb massa miraments i l'aguantava a la mà amb precaucions excessives. El parell de magnífics guants lila, uns Juvènev autèntics, testimoniejaven el mateix, si més no, pel fet que no se'ls posava, sinó que els portava a la mà per tal de produir més efecte". [...]

F.DOSTOIEVSKI, Crim i càstig, (1866), trad. Andreu Nin, Ed. Proa

aparador Louis Vuitton,

 Milà, novembre08

el penjat

un dels de casa,

 estiu12, Pollença

això no és un núvol

camí de ronda, novembre12

Ceci  n'est  pas  un  nuage

(via Magritte)

orografia

skin

peau

Moh!, estiu12