abelles i glicines

dimarts, 24 de desembre del 2013

blancs XLI o la vida s'imposa sempre V

qualsevol lloc, en qualsevol moment

dilluns, 23 de desembre del 2013

blancs XL

és l'atzar,

no la voluntat,

qui marca les coordenades

ruta carrilet,

tardor13

dimarts, 17 de desembre del 2013

transportador (d'angles)

Moll de Sant Feliu,

14 de desembre de 2013

L'optimisme ens fa posar-li noms,

però no hi ha manera...

Ni ying, ni yang

ni equilibri,

ni aurea mediocritas,

ni pols,

ni extrems,

ni blanc, negre

ni bo, dolent

només el neguit de l'angle i

de l'orientació del rumb -canviant-

i el fastig...

dilluns, 16 de desembre del 2013

AL COSTAT

Platja del Arco,

Cabo de Gata, Almeria, estiu13

EL POBLE DEL COSTAT

El meu avi solia dir: "La vida és sorprenentment curta. Ara, en el record, se m'hi comprimeix tota de tal manera que, per exemple, a penes comprenc com pot resoldre's un jove de cavalcar fins al poble del costat sense témer -i deixant de banda tot atzar dissortat- que ni amb tot el temps de la vida que transcorre feliç i com d'habitud no n'hi hagi prou ni de molt per una tal cavalcada."

F. KAFKA, dins Un metge rural, Ed. Quaderns Crema,

Col. Mínima de butxaca, trad. Josep Murgades, 1995

(To Pitu)

divendres, 13 de desembre del 2013

a whole world

JOY

punts de llum,

comptats,

però intensos...

que són notícies,

que són records,

que són plans,

que són mirades,

que són somriures,

que són paraules.

floretes, Sant Feliu,

agost13

dimecres, 11 de desembre del 2013

missing William Stoner

S'Agaró,

desembre13

"Va sentir una riallada llunyana i va girar el cap en aquella direcció. Una colla d'estudiants havia travessat la gespa del seu pati del darrere; tenien pressa per arribar a algun lloc. Els va veure amb nitidesa: eren tres parelles. Les noies tenien unes extremitats llargues i gràcils, i lluïen vestits lleugers d'estiu; i els nois les observaven admirats, entretinguts i cofois. Caminaven amb agilitat per l'herba, gairebé sense tocar-la, sense deixar cap rastre. Els va mirar fins que es van perdre, fins que li van desaparèixer del camp de visió; però quan ja feia una estona que s'havien esvaït, encara sentia la remor de les seves rialles, llunyanes i espontànies enmig de la quietud d'aquella tarda d'estiu. "

J. WILLIAMS, Stoner, Ed.62, Col. El Balancí,
trad. Albert Torrescasana, 2012