ni xifres ni lletres

Tant se val el temps que passi, 

estàs sempre amb nosaltres. 

Per tu, Tiu.

18/03/96

al matalàs

pensant en un carro ple de flors

Il·lustració de Marc Vicens 

 JM FONOLLERAS i M. VICENS, El nen del matalàs, 2016

I premi Conte Infantil Il·lustrat Modest Prats, 2015

doble flor

és bonica   i   és bonic

gràcies, Cannibal

margarida africana, 

casa, març16

mosaic

- ¿Què celebrem? ¿Per què brindem?

- Perquè hem passat un dia més junts.

      

Mosaic normand, s. XII, pila baptismal
església Santa Lucia, Ortigia, Sicilia
agost 15

"em reconec de seguida"

[...]
"De lluny, em veig arribar: em reconec de seguida. Duc la mateixa roba i , en aparença, les mateixes expectatives. La primera mirada és de desconfiança. Encaixem. Trenquem el gel amb banalitats i somriures nerviosos. A poc a poc, però, perdem la batalla contra el silenci. Sense gosar mirar-nos, paladagem el fracàs amb resignació d'un remugant, com si enyoréssim la loquacitat nocturna i les converses que, il·lustrades amb el so dels dits corrent damunt del teclat, no s'acabaven mai. Incòmodes, no sabem com reaccionar fins que, com un sol home i activats per la mateixa vergonya, ens aixequem i, sense acomiadar-nos, ens en anem en direccions oposades. 

"Benzodiazepina" de S. PAMIES, Bicicleta estàtica, Quaderns Crema, 2010

Ortigia, Siracusa, 

Sicília, agost15

tacte

[...]

"Como estudiantes de medicina, no estábamos sobrecargados de clases ni instrucción formal; la enseñanza esencial se llevaba a cabo junto a la cama del paciente, y la lección esencial consistía en escuchar, en comprender el "historial de la dolencia actual" de labios del paciente y hacer las preguntas adecuadas para conocer los detalles. Se nos enseñaba a utilizar los ojos y los oídos, a tocar, a palpar e incluso a oler. Escuchar el latido de un corazón, percutir el pecho, palpar el abdomen y otras formas de contacto físico eran no menos importantes que escuchar y hablar. Podían establecer un vínculo físico y profundo; las propias manos se podían convertir en herramientas terapéuticas."

[...]

O. SACKS, En movimiento. Una vida, Ed. Anagrama, 2015

perspectiva

Noto, Sicília, 

agost15

up!

Porto, 

gener16

dos

terrassa a la vora del Douro, 

Porto, gener16

nou

decoració de Nadal d'un carrer de Firenze, 

desembre15

Bodegues Ferreira, 

Porto16

Logo de les bodegues Ramos Pinto, 

Porto16

fatte a mano

i a mida

sabateria artesanal, 

Firenze, 

desembre15

millor per excés que per defecte

 xocolata: 

cos i ànima

VESTRI Cioccolato

Firenze, 

desembre15

vestits per estrenar

o els italians ho tenen tot previst

vestit VALENTINO, 

Firenze15

vestits antics bonics

 o el retorn joiós dels detalls preciosos

Firenze, 

desembre15

parada i fonda

Ponte Santa Trinita, 

escultura de G. Caccini, Al·legoria de la tardor

Firenze, 

desembre15

sorpresa fascinant

"Pluto i Proserpina"(2010-2013) 

de J. KOONS, 

Piazza Segnoria, 

Firenze,

desembre15

eixos verticals XVII

Església de Santa Croce, 

Firenze, 

desembre15

flavours

L'amargor dels errors es barreja amb la dolçor de veure que són actes de llibertat.

aperitius pel vermut

bo_oh!

Cos, sol, soul,
colors, flors, rodes, 
-no eixos-.
Fora d'hores, 
oh!

No al no!

Temps de flors 2015, 

Girona

distraccions i gràcies Sr. Oller!!

París, juliol15

"Alta, prima, de cos vincladís, vestida de sastre i ben encotilladeta, capet menut, proporcionat a ses espatlles i a les faccions correctes de sa cara eixerida i sempre il·luminada per l'escalt de sos ulls daurats i de ses dents blanquíssimes, la vídua Compte amagava encara ben bé uns deu anys, dels seixanta que ja tenia ben fets. Quan entrava a casa dels Deberga, que era almenys dos cops per setmana, s'hauria dit que hi entrava el sol: un sol reparador, que revifava la malata i esvaïa de tots els semblants el núvol de tristesa que solia regnar-hi. Moguda, animada i xerraire, va asseure's entre tia i nebot, i començà a desgranar, alegrement, tot aquell enfilall de noves que havien de distreure donya Tula, i que fins haurien arribat a distreure el jove si no hagués estat ja tan distret.[...]"

N. OLLER, Pilar Prim, 1906