dimecres, 22 de febrer del 2017

quaranta-cinc

perquè va ser al setanta-dos, i dos s'havien conegut abans -i 
es van ignorar després. Però abans: dos més + una - un.

Embolic numèric, xarxa d'afectes que ens expliquen, ens sostenen i ens empenyen cap al benestar, més enllà dels nostres propis desitjos. 
El més emocionant és saber que, per sobre de tot el que passi, el viatge és amb la companyia de qui promou el somriure, l'alegria i celebrar que encara estem per aquí. 


Àmfora amb Mirto, al Pappa e Citti
Barcelona, febrer 17

divendres, 10 de febrer del 2017

Ressenya

                                            Fruit de la reflexió sòbria,
                                            o del pes de la culpa moral,
                                            -vestigis cristians, també?-
                                            o sobretot, perquè és sabedor que retractar-se,
                                            penedir-se o justificar-se
                                            no esborra ni un bri de la crapoleria
                                            fatxenda que durant massa temps
                                            va ser la màscara.

I llegint la ficció d'una ficció,
hi volem trobar veritats.
De cop,  allò que vam viure literàriament
i literalment es materialitza en paper i tinta.
I amb calma i lucidesa -potser també tenyida
de massa ànsia- descobrim petites veritats
d'una ficció feta ficció.

"Perquè quan ens trobàvem era impossible
retenir la vibració sentimental i l'emoció instantània",
(Il·lusions elementals, de Ponç Puigdevall)
jo no ho podria haver dit millor.



dimarts, 7 de febrer del 2017

per a la ment i el cor

El color verd i el color rosa 
equilibren el cor.
El rosa, constant. 
El negre sobre blanc, la ment. 

Moneder d'Odada.

Gràcies, Nurita, preciosa

dimarts, 31 de gener del 2017

dijous, 26 de gener del 2017

nocturn

cauchemar: De l’ancien français cauquemare, composé de cauque (apparenté à l’ancien français cauche, du verbe chauchier (« presser, fouler »)), et de mar, emprunté du moyen néerlandais mare (« fantôme nocturne »).
Un cauchemar est un rêve causant une forte émotion négative, le plus communément de la peur ou de l'horreur, mais également du désespoir, de l'anxiété ou une grande tristesse. Ce type de rêve peut impliquer des situations de danger, de mal-être psychologiques ou physiques, de terreur. Les rêveurs se réveillent souvent dans un état de détresse, et peuvent avoir du mal à retrouver le sommeil durant un certain temps.
nightmare                                                   malson

A vegades tan sols és el que ve després del TO BE CONTINUED que l'inconscient prepara i que el conscient no pot ni imaginar ni preveure.

diumenge, 22 de gener del 2017

background

"L'avi brescava la mel."
La mare menjava cigrons aixafats amb mel.
"Ens agradava tot perquè no podíem triar res", 
a pagès. 

Pa fet artesanalment al restaurant El Sidral, Girona,
gener17

diumenge, 15 de gener del 2017

hijos e hijos de

Esclar!!!
La perplexitat  i la  ira apareixen per l'oblit.
-Must to remember-

"[...]Eran cuentos de hambre y frío, poblados de hijos de puta que se quieren comer a los niños, de madrastras asesinas, padres avaros, enanos que raptan criaturas, hermanastras envidiosas y tipos que al anochecer meten a los niños desobedientes en un saco. Lo increíble es que aunque esos cuentos habían sido inventados para advertir a los inocentes de los peligros que les acechaban, a la luz del día los miedos que nos provocaban estas narraciones desaparecían, y volvíamos, morbosos, a pedir más de  lo mismo, descubriendo de manera inconsciente que la ficción nos proporcionaba sensaciones negativas y a la vez atractivas.[...]"

E. LINDO, "Cuentos para niños morbosos", en Don de gentes, El País, 14/01/17



dissabte, 14 de gener del 2017

piensa

Flor y cronopio

Un cronopio encuentra una flor solitaria en medio de los campos. Primero la va a arrancar, pero piensa que es una crueldad inútil y se pone de rodillas a su lado y juega alegremente con la flor, a saber: le acaricia los pétalos, la sopla para que baile, zumba como una abeja, huele su perfume, y finalmente se acuesta debajo de la flor y se duerme envuelto en una gran paz. La flor piensa: «Es como una flor».

J. CORTÁZAR, Historias de cronopios y de famas, 1962


diumenge, 8 de gener del 2017

divendres, 6 de gener del 2017

in

"[...] El presente que no se vive está sujeto al mañana; no vivir, pensarse como futuro, significa proyectarse como inexistencia. Ninguna civilización ha menospreciado tanto el presente como la occidental, a expensas siempre de lo venidero, de lo que está más allá. [...]"

R. ANDRÉS, Pensar y no caer, Ed. Acantilado, 2016

Sitges, gener17

dissabte, 31 de desembre del 2016

art floral

Dificultat alta

intentar fer un ram bonic d'allò que abans era viu,
procurar fer un ram bonic d'allò que només viu en nosaltres

 magnòlia i eucaliptus bord

divendres, 30 de desembre del 2016

feel at home

hugs & kisses & hugs & kisses 

petons i abraçades
llavis
mans
braços
pell
escalfor
olor
plor

part del pessebre de la plaça de Sant Jaume de Barcelona, 
desembre16

dimecres, 28 de desembre del 2016

qui?

Qui m'arranarà els cabells de
la nuca quan em creixin?

 càlida cafeteria d'una gran ciutat plena de pastissos

dimarts, 20 de desembre del 2016

hiper


SFG, 12.16

[...] Por eso, tomar las emociones como criterio último, abdicando de someterlas a consideración crítica alguna [...] no deja de ser una forma de renunciar a la soberanía sobre nuestra propia vida.
De la misma forma que la fantasía hiperracionalista de tenerlas por completo bajo nuestro control o, peor aún, reducirlas a su grado cero, a la mínima expresión, no hace en el fondo sino delatar el miedo a que una determinada emoción pueda iluminar una  parte de nosotros mismos que preferimos que no quede a la vista. Ni de nosotros ni de nadie, por supuesto. 

M. Cruz, "Los sentimientos y el color de la luz", El País, 18.12.16

diumenge, 18 de desembre del 2016

sin darle más vueltas

"Convertido en zurdo a la fuerza, se adaptó a la situación sin darle más vueltas: obligándose con éxito a escribir con la mano que le quedaba -y ya puestos también a dibujar, y cada vez más, cosa que no había hecho nunca con la izquierda-, renunció sin pesar a determinadas actividades ya inaccesibles, como pelar un plátano o atarse los cordones de los zapatos. Respecto al plátano, como nunca había sido muy aficionado a dicha fruta, por lo demás reciente en el mercado, Anthime la sustituyó sin pena por muchas otras de piel comestible. [...] 
Y cuando abría los ojos, cuando recapacitaba sobre las contadas cosas que tenía que hacer durante el día, no era raro que volviera a dormirse tras masturbarse si se terciaba, problema que resolvió rápidamente con la mano izquierda. [...]"

J. ECHENOZ, 14 (2012), Anagrama, 2013

St.Antoni de Calonge, desembre16