Beloved

Quasi he oblidat la felicitat de viure un amor correspost.

Quasi.

Però em van venint onades de goig des del record.

Bonic.

Rubens i la seva dona Isabella, 

1609

Universal

Com la tristor i l'alegria, la literatura.

Objectiu per al curs vinent: a purpose. 

Mentre m'entretinc a la nebulosa, ni massa alegre ni massa trista. 

Amb desig, desig de llegir i de viure altres vides.

Potser el curs vinent: literatura universal. 

Detall d'un quadre de Watteau

Potser el goig...

Ahir contenta a Port Pelegrí 🩵 amb la Maria, la Montse i l'Enric.

A la nit, però, el mal: malucs, espatlla, turmells i síndrome de la guilla (ho diuen els joves catalanets moderniquis): parlar massa i massa intensament. 

La intensitat també avui a la fisio. Em diu que em calmi, em parla del sistema nerviós,  m'acabo agobiant i fent força amb les peses en  postures increïbles. M'aguanto les ganes de plorar i me'n surto. Em veu agobiada. Li demano calma. Continuo fent els exercicis que segons ella són a cadena perpètua. Aguanto. Ja no somric gaire. Ha aconseguit que calli i així el silenci és eixordador. M'ofereix ple de coses que rebutjo amablement. No hi tornaré mai més. Suposo que ella també ho sap.

Quan surto, ploro. A casa, miro de calmar-me. No vull que la Nuri em vegi plorar. Quan la vaig a veure, però, ploro i li explico. Està amb mi. Sempre mira d'estar amb mi. 

Ara també he de controlar els nervis i la intensitat. A banda de l'angoixa i la tristor, esclar. 

Ja no sé què s'accepta i què no, què he de reprimir i què no. 

No vull més consells, ni tractaments propis. 

Vull deixar-me en pau i que em deixin en pau. 

Reduir persones, reduir agenda. Calma, calma, calma.

Pateixo pensant en l'insti amb tot plegat.

Port Pelegrí és un lloc meravellós. 

Port Pelegrí, ahir

How fragile we are

Sí, fràgil. 

Avui, el pes. 

Més el cabell i tantes coses diferents. 

M'enyoro molt.

Ara, Rosanna. Sí, la terapeuta.

La pobra Nuri m'ha hagut de veure plorar una altra vegada. 

Però no he caigut tan avall. Això sí ara només, Rosanna, i sofà i Homeland. 

Li preguntaré a la R. com puc descansar; després que haguem començat a pouar... amb corda a la politja. 

To belong

No volia tornar a terra!!

Els gens de l'avi, diu la Uiui, ben elegant.

Em vaig oblidar de tot, de tot, de tot, em vaig oblidar de mi. Jo ja no era. Només el mar. Només allò, allà i feliç.

No volia tornar a terra. 

L'emoció vibrava, era nuclear, la meva columna, tota jo. Com les místiques medievals de la gran Victoria Cirlot. Inefable. La mística acaba en el no- ser i és el que em va passar a mi.

Vull tornar a mar ara que soc a terra. 

Pràctiques de la 

Llicència de navegació 

Love

Pulp fiction

Més fiction que pulp.

Love com a construcció, però el love romàntic, com el summer love, el primer love, el love platònic i ara el love en la música, en la literatura, fiction!

 Construcció bonica, ecos d'experiències que vaig viure. 

I els símbols! Molts cors a casa!! I m'encanta que em posin cors als missatges, de tots colors, grans i petits

 És patològic o bueno... malaltís, doncs? No. 

Em rebelo contra qui em faci pensar que sí. És com la xocolata de 85, absolutament indiscutible, innegociable. 

Cors colors al meu cor.

Patterns

Banyador moll!

Primer bany al mar del pitet bonic.

No em veig l'ombra. 

Somric sola al sol.

Ombra, ombres

No sé si queda clar: fotografio ombres. 

Projeccions, realitats que no existeixen o sí. 

Crec que sí i es mouen, creixen, s'amaguen, s'aprimen, s'engreixen desapareixen, tornen i així fins l'infinit. Les ombres són temps i espai. Nosaltres, no.

A morro!

Abraonada a l'hipèric, herba de Sant Joan. Serotonina. Si no futur, present viu i lluminós. 

I dancings i gent, sí  la P de gent, com en el llibre de la Patricia Langdon Davies.

I l'Annagua com a fada protectora ❤️

To loose

Reprimir amb molt d'esforç la idea de pèrdua immensa, generalitzada. 

I davant el no-res, tot està per fer. 

Reprimir amb molt d'esforç la sensació que és absurd l'inconnu i que 'asiste lo vivido' i ja.

El diumenge buscant

 les gorges quan es feia fosc.

Ni vull tenir el cabell curt, ni vull deixar-me'l curt. 

Pensaments intrusius

Al matí

A casa

Nedant 

I després van marxant.

Saló dels miralls

Potser l'òpera és això. Però miralls deformats per les veus i les melodies.

El cor ple de bellesa. Com m'ha agradat!

Moments que son una mena d'elixir, encara que soni tòpic, cursi o tronat. Entrega a allò que passa a l'escenari. 

Rendir-se.

Moltes imatges per un  sol goig. 

Wether! Werther!

Ahir

El dijous

Anem al Liceu! Werther! Una altra primera vegada. 

Futur amb somriure.

Em trobo millor. 

D'en Gerard Mas als jardins del Monestir

Molt millor. 

Divendres parlaré amb la Meritxell. L'insti ja al cap. Una altra vegada la nova normalitat.

I demà, Rosanna. Continuen els dubtes, però com a mínim no fan trontollar-ho tot.

Dia u de maig

Uh!

U

1

Una. Jo. A la city. Dues. Dues expos. 

Serena i contenta veient passar les hores. Els ulls com el carrer Cucurulla.

És una victòria. Hi he passat el dia. Sola. He tingut energia i no m'he deprimit. He omplert el cap i els ulls d'imatges. Estimulant i relaxant alhora. 

Sensació molt potent  que ja podríem anar passant. Sense drames. Sense moments tràgics. Sentiment molt potent de final. Però està bé, per mi. Sense drames ni tragèdies.  Potser són les llavors que porto a l'orella i el cansament que porto a cos i ànima. 

Vuillard i Walker Evans, magnífics!

Mal

La Rosanna diu que farà mal, però jo ja no sé què més fer.

Aniré al forat a les arrels, al perquè de tot plegat. A mirar amb lupa el forat que tinc a dins, des de sempre i que mai no s'omple. 

L'abandonament.

Ara

Lost

No sé. 

La sal a les galtes, però sense bany al mar bonic.

Mil rituals per dir que tot va bé. 

Pocs consols... Sí la Jordina!

Em costa molt pensar que això és temporal. Ni la fantasia tràgica em consola. 

Articulacions, Letrozol, ni túnel ni camí ni llum; cansament, cansament i cansament.

I Google em regala una foto de la mare bonica. Després  d'ella, el diluvi.

Estar juntes. 

Roses i dracs

Evitar-los!!

(No sexe, no llibres)

I pensar en les roses!

Aquest any, vives! Que la Nuri m'ha regalat un roser!❤️

He comprat molts llibres, però no n'he rebut cap. 

Lluitar contra els dracs amb un somriure.

Ahir, a casa

Eros III

Si no, què?

El placer anestesia mi dolor,

mi dolor anestesia mi placer.

Rosalia 

Pensar a follar a dalt. Amb l'Arbre o amb algú que em posés molt hot.

Hostal del Sol, avui

Eros II

Llocs on m'agradaria haver pogut intentar ser feliç.

En el carrer de casa

 

Eros I

Coses i llocs erotizants

Els no llocs, com en dèiem amb en Ponç i la promesa d'escalfor de la sorra vora al mar.