divendres, 30 d’abril del 2010

Fa tres anys exactament ens vàrem trobar el cadàver d'un tauró a la platja de la Conca.
Va ser per mi una experiència única i que em marcarà per sempre.

Sembla ser que era femella -sempre corre algun expert per la platja un dissabte d'abril al matí-
La gent, com tèrmits gegantins, la tocava, després l'empenyia; els nens la colpejaven i ja hi havia qui en demanava una dent...
Vaig voler empènyer-la cap a l'aigua (juntament amb l'expert). Ens guiaven els policies municipals i ens esperava la corda que la brigada de Platja d'Aro havia lligat a la zodiac. Havien d'arrossegar-la per conduir-la després a l'abocador. Així de trist. I ens creiem civilitzats. I encara, il·lusos, ens anem sorprenent que la natura faci el seu curs.
Arran d'aquell fet vaig buscar informació sobre els taurons. La Nelly -així la vam batejar- tenia 6 brànquies, i era segurament un bocadolça. Emperò això mai ho podré saber del cert perquè no vaig estar prou temps a prop del cos com per anar-ho esbrinant.
 la conca, abril 07
Per sempre més, el meu respecte i amor pels taurons.