dissabte, 24 de gener del 2015

extraño gusto

Mercat de la Boqueria, 
Barcelona, 2014

"[...] ¿Por qué habría de querernos el que señalamos nosotros con tembloroso dedo? ¿Por qué ese justamente, como si nos tuviera que obedecer? ¿O por qué habría de desearnos aquel que nos turba o enciende y por cuyos huesos y carne morimos? ¿A qué tanta casualidad? Y cuando se da, ¿a qué tanta duración?¿Por qué ha de perseverar algo tan frágil y tan prendido con alfileres, la más rara conjunción? El amor correspondido, la lascivia recíproca, el enfebrecimiento mutuo, los ojos y las bocas que se persiguen simultáneamente y los cuellos que se estiran para divisar al elegido entre la multitud, los sexos que buscan juntarse una y otra vez y el extraño gusto de la repetición, volver al mismo cuerpo y regresar y volver... Lo normal es que  nadie coincida, y si existen tantas parejas supuestamente amorosas es en parte por imitación y sobre todo por convención, o bien porque el que señaló con el dedo ha impuesto su voluntad, ha persuadido, ha conducido, ha empujado, ha obligado al otro a hacer lo que no sabe si quiere y a recorrer un camino por el que nunca se habría aventurado sin apremio ni insistencia ni guía, y ese otro miembro de la pareja, el halagado, el cortejado, el que se adentró en su nube, se ha ido dejando arrastrar. Pero eso no tiene por qué persistir, el encantamiento y la nebulosidad terminan, el seducido se cansa o despierta, y entonces al obligador le toca despertarse y sentir pánico y vivir en vilo, volver a trabajar si todavía le quedan fuerzas, montar guardia a la puerta y rogar e implorar noche tras noche y quedar a la merced de aquél. Nada expone ni esclaviza tanto como pretender conservar al que se eligió e inverosímilmente acudió a la llamada de nuestro tembloroso dedo, como si se obrara un milagro o nuestra designación fuera ley, eso que no tiene por qué ocurrir nunca jamás...[...]
J.MARÍAS, Así empieza lo malo, 
Ed. Alfaguara, 2014

dimecres, 21 de gener del 2015

dimarts, 20 de gener del 2015

alegria essencial

L'alegria essencial de sentir-se viu 
i a la mercè de la benaurança imprevista
queda entelada, sovint, per les preocupacions petites del dia a dia o bé per les absurdes qüestions existencials.
Un dia, però, se'ns revela diàfana 
i aleshores el somriure és durador i intens.
Com a nota mental: recordar aquest instant d'epifania.


Barrets, 
aparador, Sevilla
gener15

dilluns, 19 de gener del 2015

dins i fora

fragment d'una entrevista a IDA VITALE, 91 anys, poetessa uruguaiana,

6. ¿Qué está socialmente sobrevalorado? 
La comunicación, aunque decirle esto a un periodista... Me da la impresión que la gente está dentro de casa y fuera del mundo.

"Babelia", 17/01/15, El País

Real Alcazar, 
Sevilla, gener15

divendres, 16 de gener del 2015

fred

leotardo
(De J.-M. Léotard, 1838-1870, acróbata francés).

1. m. Prenda, generalmente de lana, que cubre y ciñe el cuerpo desde la cintura hasta los pies. U. m. en pl. con el mismo significado que en sing.
(Diccionario de la RAE)

casa, 
gener15


fabulós final per a un crim

Cúpula del "Salón de Embajadores" palau de Pedro I, (s.XV)
Real Alcázar de Sevilla,
gener15


"Volgueren parlar, però no pogueren. Tenien els ulls plens de llàgrimes. Tots dos estaven pàl·lids i desfets; però en aquests rostres malaltissos brillava ja l'aurora d'un esdevenidor renovellat, d'una renaixença completa en una nova vida. L'amor els regenerava, el de l'un contenia una font inestroncable de vida per al cor de l'altre."

F.DOSTOIEVSKI, Crim i càstig (1866), trad. Andreu Nin, Ed. Proa, 2005

dimarts, 13 de gener del 2015

cercles i polígons

caleidoscopi:
totes les imatges
són reals i vertaderes

 
Sòcol d'una cambra del Palacio de Pedro I,
Alcazar, Sevilla
gener15

divendres, 9 de gener del 2015

només aquestes

"Arrojan del sistema la bilis 
y demás secreciones viciadas" 


Anunci de Mundo Gráfico,
1921

dimecres, 7 de gener del 2015

prosa sevillana

Sevilla des de la Giralda, 
gener15

Des de Sevilla buscant altres mirades, 
altres perspectives.

Una es fixa en l'estàtua de Bécquer al Parque de Maria Luisa;
l'altra, en el laberint de l'Alcázar.

I pel camí, alguna personalitat tronada 
que malda per ser qui va ser un dia;
entre "eas" i rialles algú canta,
l'altre toca el piano i també la guitarra. 

I el sol i la bellesa omnipresents ens 
agombolen.