dimecres, 30 de març del 2011

Abrivat/abrivada

"A la tarda, després d'arranjar tots els afers, mullat pels regalims d'aigua que, a despit de l'abric de cuir, se li escorrien pel coll i per les canyes de les botes, però en un estat d'esperit excel·lent, tornà a casa. El temps anà empitjorant més i més: la pluja fuetejava tan dolorasament el cavall, tot xop, amb les orelles i el cap tremolosos, que caminava de costat; però Levin, sota la caputxa, se sentia bé i esguardava joiosament al seu redol els rierols tèrbols que corrien per les roderes, les gotes suspeses a les branques pelades, la blancor de la gota d'aigua que no s'havia fos damunt els taulons del pont, les fulles d'om, encara fresques i polposes, que formaven una capa espessa al redol de l'arbre nu. A despit del que tenia d'ombrívol la naturalesa que l'envoltava, se sentia particularment abrivat."
Lev TOLSTOI, Anna Karènina, 1877, trad: Andreu Nin (1933)


Riu Arno, Florència, 010110


dilluns, 28 de març del 2011

open mind!



Efluvis de bellesa en una llengua estranya.

Lletra en islandès de Jakobina Sigurdardottir

dimecres, 23 de març del 2011

"El demà, ningú l'ha vist"

Caduca la mirada fresca sobre el món? Es panseix, també?
O es converteix en una mena d'ironia càlida i tendra?
El triomf, però, és de la senzillesa i la simplicitat. 

Cada persona gran gran amb qui parlem ens ho demostra plenament.

(En record de l'àvia Maria)
Canal de Venècia09

dilluns, 21 de març del 2011

punt de vista (III)

Comença la primavera, però sense la sensació d'haver viscut l'hivern.
La climatologia va ser substituïda per inclemències que deixaven poc temps per parar atenció al fred, als núvols, a la pluja... 

Detall d'un cartell manipulat de "La Verge de la magrana" de Sandro Botticelli,
en una paret prop dels Uffizi, Florència, nadal09-10

divendres, 18 de març del 2011

vitalitat

El groc era el seu color preferit:
brillant, vibrant, lluminós... com ell.
El record de la seva vitalitat m'inspira sempre.
En record de Jordi Carré, "Tiu", en el 15è aniversari.

El groc més pur: mangos. Mali, agost08

desig

Detall de la Piazza Nabona, Roma06



Kensington
La llum de l’estiu nòrdic és immensa,
i aquelles tardes que no moren mai.
Com la pau de després. Quan elles diuen
gairebé el vell secret que cerquem sempre
per camins nous.
I ella parla, i em diu
les imatges que amb ella fan camí:
el camí seu, tan lent, per on la meno
fins al cim.
«Sempre em sembla que em transformo.
No sabràs mai les coses que em fas creure,
cos meu. Una vegada, vaig ser Kensington,
aquesta estesa de carrers retorts,
clars de llum sense sol. I fa un moment
et dic que m’he tornat una flor groga.»
D’imaginar floral, a mi m’és fàcil.
Du bist wie eine Blume, i a la mà
tinc encara un record de flor carnívora,
la cosa que es va obrint fins a una flor
de carn humida, corol·la desclosa
vasta increïblement, perquè, insecte,
m’hi doni. Dic:
«Et tornes una flor,
i tot el cos et puja cap aquí.»
M’he torçat. Pura llum. Tots els dibuixos
que sé calcar no valen. Corregeix:
«No, si la flor no compta. És que era tota
groga. Te m’he tornat una flor groga.»

Gabriel FERRATER, Teoria del cossos

dilluns, 14 de març del 2011

recs i rengs


A vegades, les peces encaixen i tot té un sentit. 
Aviat s'esvaeix però és bonic recordar la calma d'aquest moment.

Hort de Mascanada, Sant Feliu de Guíxols, 10

dijous, 10 de març del 2011

dimarts, 8 de març del 2011

dilluns, 7 de març del 2011

dissabte, 5 de març del 2011

trencadís

ravalejar: verb barceloní
Gurugú: prostíbul de Sant Feliu de finals del XIX
22 @: districte de barna 
Kapha: Dosha en el món ayurvèdic
Dosha: Tipus de personalitat ayurvèdica segons constitució, flexibilitat, pell, ulls, rostre, fisiologia i psicologia
Ayurveda: Antiga medicina índia आयुर्वेद

Detalls de trencadís del Park Güell, Barcelona

divendres, 4 de març del 2011

disfressa, creació


Detall d'una porta, carrer Porta Ferrissa, Barcelona, febrer11
[...]
No hay tiempo que perder
Ya viene la golondrina monotémpora
Trae un acento antípoda de lejanías que se
       ( acercan

Viene gondoleando la golondrina
Al horitaña de la montazonte
La violondrina y el goloncelo
Descolgada esta mañana de la lunala
Se acerca a todo galope

Ya viene viene la golondrina
Ya viene viene la golonfina
Ya viene la golontrina
Ya viene la goloncima
Viene la golonchína

Viene la golonclima
Ya viene la golonrima
Ya viene la golonrisa
La golonniña
La golongira

La golonlira
La golonbrisa
La golonchilla
Ya viene la golondía
Y la noche encoge sus uñas como el leopardo

Ya viene la golontrina
Que tiene un nido en cada uno de los dos calores
Como yo lo tengo en los cuatro horizontes
Viene la golonrisa
Y las olas se levantan en la punta de los pies

Viene la golonniña
Y siente un vahído la cabeza de la montaña
Viene la golongira
Y el viento se hace parábola de sílfides en orgía
Se llenan de notas los hilos telefónicos

Se duerme el ocaso con la cabeza escondida
Y el árbol con el pulso afiebrado



Vicente HUIDOBRO, Altazor o el viaje en paracaídas, Canto IV, 1931 (1919)

dimecres, 2 de març del 2011

Nous referents amb elements vells


Decoració de la plaça del Macba, Barcelona, març11


La luna brilla, no teniendo otra alternativa, sobre lo nada nuevo.
Enrique VILA-MATAS, Dublinesca, 2010