dilluns, 23 de desembre del 2013

blancs XL

és l'atzar, 
no la voluntat,
qui marca les coordenades

ruta carrilet, 
tardor13

dimarts, 17 de desembre del 2013

transportador (d'angles)

Moll de Sant Feliu, 
14 de desembre de 2013

L'optimisme ens fa posar-li noms, 
però no hi ha manera...

Ni ying, ni yang
ni equilibri,
ni aurea mediocritas,
ni pols,
ni extrems,
ni blanc, negre
ni bo, dolent
només el neguit de l'angle i
de l'orientació del rumb -canviant-
i el fastig...

dilluns, 16 de desembre del 2013

AL COSTAT

Platja del Arco, 
Cabo de Gata, Almeria, estiu13


EL POBLE DEL COSTAT
El meu avi solia dir: "La vida és sorprenentment curta. Ara, en el record, se m'hi comprimeix tota de tal manera que, per exemple, a penes comprenc com pot resoldre's un jove de cavalcar fins al poble del costat sense témer -i deixant de banda tot atzar dissortat- que  ni amb tot el temps de la vida que transcorre feliç i com d'habitud no n'hi hagi prou ni de molt per una tal cavalcada."

F. KAFKA, dins Un metge rural, Ed. Quaderns Crema,
 Col. Mínima de butxaca, trad. Josep Murgades, 1995
(To Pitu)

divendres, 13 de desembre del 2013

a whole world

JOY

punts de llum, 
comptats, 
però intensos...
que són notícies,
que són records, 
que són plans,
que són mirades, 
que són somriures, 
que són paraules. 

floretes, Sant Feliu, 
agost13

dimecres, 11 de desembre del 2013

missing William Stoner

S'Agaró, 
desembre13

"Va sentir una riallada llunyana i va girar el cap en aquella direcció. Una colla d'estudiants havia travessat la gespa del seu pati del darrere; tenien pressa per arribar a algun lloc. Els va veure amb nitidesa: eren tres parelles. Les noies tenien unes extremitats llargues i gràcils, i lluïen vestits lleugers d'estiu; i els nois les observaven admirats, entretinguts i cofois. Caminaven amb agilitat per l'herba, gairebé sense tocar-la, sense deixar cap rastre. Els va mirar fins que es van perdre, fins que li van desaparèixer del camp de visió; però quan ja feia una estona que s'havien esvaït, encara sentia la remor de les seves rialles, llunyanes i espontànies enmig de la quietud d'aquella tarda d'estiu. "

J. WILLIAMS, Stoner, Ed.62, Col. El Balancí, 
trad. Albert Torrescasana, 2012

dilluns, 9 de desembre del 2013

"mala peça al teler"

En un primer moment,
pensar frena els sentiments; 
en acabat, 
els sentiments impedeixen pensar.

  

casa, 
desembre13

dissabte, 7 de desembre del 2013

system failure

els silencis
ocupen espai, temps, 
comuniquen...
però mai no sabem si ens expliquen 
o expliquen el que vol dir l'altre
Illa de Cabrera, 
Mallorca, 2012

dimarts, 3 de desembre del 2013

dilluns, 2 de desembre del 2013

coordenades II

Quan penso en 
el perquè de tot plegat
no ho faig com a dona.


Detall d'un joc al passeig de Platja d'Aro, 
cal fer girar la roda. setembre13

dimecres, 27 de novembre del 2013

corrua, camí

Festa dels padrins (amb la mare i els seus padrins)
Avinyonet de Puigventós, 
1967

Blanc i negre; 
formigues.

Un mateix pas,
un sol camí.
Confusió:
mantellines però perruqueries
negre però blau cel. 
Anar de bracet, 
voler córrrer, 
seguir el pas, 
sommiar, 
preveure, 
saber, 
ignorar.

Embolic, 
però no, 
potser...
merder!

dilluns, 25 de novembre del 2013

cap or end?

és el final o el principi de la setmana?

foto: Núria Vila, 
bar la Goleta, octubre13


Ens hi fixem
i no tanquem els punys, 
ni serrem les dents, 
ni ens mosseguem el llavi;
mirem cap a una sola direcció, 
cames i peus, quiets. 

I sentim les vibracions de cada segon, 
càlides, contínues.

Les mans encara són fredes
però sabem que estem bé, 
i és perquè l'escalfor dels altres 
ens ha refet.  

dissabte, 16 de novembre del 2013

Blancs XXXVIII

 expectants
tensió
Detall d'una de les caravanes del Circ Raluy
Sant Feliu,octubre13

dissabte, 9 de novembre del 2013

notes

DO       RE       MI      FA    SOL     LA     SI
  C         D          E         F        G        A       B

sonen igual de bé

dilluns, 4 de novembre del 2013

davant del dubte: SÍ

cal aturar-nos, 
de tant en tant, 
per tenir ben present
 que tots i cadascun dels moments que vivim 
són únics;
perquè són irrepetibles i irreproduïbles

El meu tio Joan i jo a Cayo Jutías,
 Cuba, setembre13

dimecres, 30 d’octubre del 2013

dijous, 24 d’octubre del 2013

És així i no és així

Museu Dalí, 
febrer13

"Al galliner del circ"

Quan, a una qualsevol amazona de circ tísica i xaruga, un capitost fuetejador i despietat l'ha feta giravoltar mesos i mesos sense descans per la pista de l'envelat damunt un cavall trontollant i davant un públic incansable, brunzinant damunt el cavall, llançant petons, vinclant-se de cintura, i quan aquest joc sota la bramadissa inestroncable de l'orquestra i dels ventiladors s'ha vist sempre prosseguit de cara a un esdevenidor sempitern gris, acompanyat de la claca d'uns aplaudiments fungibles i altre cop de nou represos que no eren sinó com martinets de vapor -llavors potser és quan un jove espectador del galliner s'acuita a descendir totes les grades avall, a precipitar-se en la pista i a cridar: "Prou!", enmig de la fanfara d'una orquesta que a tot s'adapta. 
Com que no és així, però, una formosa dama, blanca i vermellenca, fa la seva entrada voleiant entre els cortinatges que obren al seu davant uns ufanosos lacais; el director, cercant sol·lícit i abnegat els seus ulls, li surt a l'encontre; l'aixeca acuradament fins a dipositar-la damunt el destrer, com si fos la seva néta més estimada que es disposa a emprendre un perillós viatge; no pot decidir-se a fer el senyal amb el cop de fuet; finalment, però, tot sobreposant-se, el fa espetegar; i es posa també a córrer al costat del cavall amb la boca oberta, resseguint les mirades atentes els salts de l'amazona; a penes pot comprendre la seva habilitat artística; intenta de fer crits d'avís amb exclamacions en anglès; amb to sever i rabiüt exhorta els palafreners que aguanten les cingles a parar el màxim compte; abans del gran salt mortal insta l'orquestra amb les mans alçades a callar; en acabat ajuda a descendir la petita del cavall, encara tremolós, li fa un petó a cada galta i considera insuficients totes les ovacions tributades pel públic; ella, mentrestant, repenjant-se en ell, de puntetes, envoltada de pols, amb els braços estesos i el caparró fet enrera, vol compartir amb tot el circ la seva felicitat -com que això és així, l'espectador del galliner posa la cara damunt la barana i, durant la marxa final, com submergit en un somni feixuc, plora, sense saber-ho. 

F. KAFKA, Un metge rural, trad. Josep Murgades

dimecres, 23 d’octubre del 2013

dimarts, 22 d’octubre del 2013

23:59

Sovint 
les carrosses de cristall
tornen a ésser aquelles carbasses.

I a vegades,
 en tenim ganes.

L'Havana vieja, 
Cuba, setembre13

diumenge, 20 d’octubre del 2013

monstres, mutilacions, colors, moviments, deliris, somnis

 I miss you / but i haven't met you yet / so special / but it hasn't happened yet
you are gorgeous / but i haven't met you yet / I remember / but it hasn't happened yet

and if you believe in dreams /or what is more important / that a dream can come true
I will meet you/ I was peaking / but it hasn't happened yet / I haven't been given
my best souvenir / I miss you / but i haven't met you yet
I know your habits / but wouldn't recognize you yet

and if you believe in dreams / or what is more important / that a dream can come true
I will meet you / I'm so impatient / I can't stand the wait / when will i get my cuddle?
who are you?

I know by now that you'll arrive / by the time I stop waiting


dissabte, 19 d’octubre del 2013

colors i la cançó

Casa a la Plaza Vieja, 
La Havana, Cuba,
setembre13

CANCIÓN ÚLTIMA

Pintada, no vacía:
pintada está mi casa
del color de las grandes 
pasiones y desgracias. 

Regresará del llanto
adonde fue llevada
con su desierta mesa, 
con su ruinosa cama. 

Florecerán los besos
sobre las almohadas.
Y en torno de los cuerpos
elevará la sábana
su intensa enredadera
nocturna, perfumada.

El odio se amortigua 
detrás de la ventana.

Será la garra suave.

Dejadme la esperanza. 

M. HERNÁNDEZ, El hombre acecha (1937-1939)

divendres, 18 d’octubre del 2013

coordenades

a vegades, 
la distància en l'espai
és també
distància en el temps, els temps

Habana vieja, 
Cuba, setembre13

dijous, 17 d’octubre del 2013

dimecres, 16 d’octubre del 2013

cronos

Flor y cronopio

Un cronopio encuentra una flor solitaria en medio de los campos. Primero la va a arrancar, pero piensa que es una crueldad inútil y se pone de rodillas a su lado y juega alegremente con la flor, a saber: le acaricia los pétalos, la sopla para que baile, zumba como una abeja, huele su perfume, y finalmente se acuesta debajo de la flor y se duerme envuelto en una gran paz. La flor piensa: «Es como una flor».

J. CORTÁZAR, Historias de cronopios y de famas, 1962

La Conca, Platja d'Aro,
setembre13

dilluns, 14 d’octubre del 2013

diumenge, 13 d’octubre del 2013

capgròs, capgrossa

 CAPGROSSADA f. 
Acció irracional o pròpia d'un enteniment curt (Llofriu); cast. tontería.
Diccionari català-valencià-balear (DCVB) d’A. M. Alcover i F. de B. Moll


capgrossos, Olot, 
agost13

dissabte, 12 d’octubre del 2013

reformular

les semblances asseguren la compatibilitat?


figues de moro, 
via verda, Sant Feliu de Guíxols, 
agost13

dimarts, 8 d’octubre del 2013

to wait for

To remember.
El temps a la natura passa més lentament.
L'espera i la paciència
se senten i s'assumeixen de manera franca 
i plena d'il·lusió.
Parada en el camí cap a l'Havana
tornant de Viñales, 
Cuba, setembre13

eixos verticals XII

Paisatge ideal: 
eixos verticals 
per crear 
un horitzó ferm i engrescador

Cuba,
 on the road, prop de l'Havana, 
setembre13

dilluns, 7 d’octubre del 2013

dijous, 19 de setembre del 2013

moon, mood

flux
reflux
influx
lluna plena des de l'ermita de Sant Elm, 
Sant Feliu de Guíxols
setembre13

dimarts, 17 de setembre del 2013

univers, universos

Els anys viscuts en amistat profunda 
s'amplifiquen i creen tot un univers: 
 màgic i infinit. 

Per molts anys, C!

Primavera Sound, 
juny13

diumenge, 15 de setembre del 2013

comunicació IV

o sensacions intransferibles

Paris, 
gener13

"-Us plauen les cançons de carrer?-digué de sobte Raskòlnikov adreçant-se a un vianant més aviat vell que jove que s'havia aturat prop d'ell i que tenia l'aire d'un badoc desenfeinat. L'interpel·lat guaità Raskòlnikov amb esbalaïment-. A mi em plauen - prosseguí Raskòlnikov, però com si fos de tota altra cosa que parlés-, em plau quan hom canta acompanyat de l'orgue en una vesprada de tardor, fosca i humida (cal absolutament que sigui humida), quan els rostres de tots els vianants són pàl·lids-verds i malaltissos, o bé quan la neu mullada cau verticalment sense un alè de vent, sabeu?, i a través d'ella lluen els fanals de gas...
-No ho sé... Perdoneu...-barbotejà l'interpel·lat, el qual, astorat per la pregunta i per l'aspecte estrany de Raskòlnikov, passà a l'altra banda del carrer. [...]"
F.DOSTOIEVSKI, Crim i càstig, (1866), trad. Andreu Nin, Ed. Proa

divendres, 13 de setembre del 2013

multiús

navalla suïssa com a sinònim de navalla multiús: 
tallar
descargolar
punxar
destapar
obrir

SAK (Swiss Army Knife)

casa boué, 
girona, 
juliol13


dimecres, 11 de setembre del 2013

quan feia mal temps


detalls de la façana de l'antiga discoteca Palm Beach, 
Sant Feliu de Guíxols, 
estiu13

"Al cap de poca estona d'haver entrat a Upper Bay vam veure l'estàtua de la Llibertat, una verdor esblaimada enmig de la boira que ben aviat es va tornar massissa i imponent, un monument digne del seu nom, amb els plecs gruixuts de la túnica tan majestuosos com columnes.[...] La monumental estàtua de Bartholdi, en tot cas, no ha sigut un lloc de visita turística durant un temps gaire llarg. Tot i haver tingut el seu valor simbòlic des del primer moment, fins al 1902 funcionava com a far, que era el més gran del país. En aquella època, el feix de llum que sortia de la torxa guiava els vaixells fins al port de Manhattan, però quan feia mal temps desorientava fatalment els ocells, que, tot i ser prou llestos per esquivar l'aglomeració de gratacels de la ciutat, es despistaven davant d'aquella monumental lluminària aïllada. [...]"

Teju COLE, Ciutat oberta(Open city. trad. Xavier Pàmies) 
Quaderns Crema, 2012

dilluns, 9 de setembre del 2013

estructures

contrastos; 
harmonies?
proximitat

Museu Guggenheim, 
edifici amb detall de "Mama" de Louise Bourgeois
Bilbao,
gener13