He llegit que la física quàntica ja ha demostrat que la realitat només existeix en ser observada.
No sé si volen dir el mateix, però jo sempre he sentit que el meu pla de realitat és sempre sensiblement diferent del dels altres espectadors i espectadores.
En bambara les hores es diuen en francès. Ja està tout dit, alors.
Vivim moments i recordem moments, la ment.
I després de veure tatuatges impossibles: grans, delicats, enormes, bonics, reivindicatius, de colors, amb ombres; arracades, dilatacions i pierciengs i avui, pestanyes postisses. Els detalls de les infermeres i dels infermers es tornen constel·lacions hipnòtiques en aquests moments de lluita contra el dolor.
Ho fan bé i molt bé.
I no se sap quin pot ser el millor agraïment.
Mirem de recordar els noms, però en el record queden les estrelletes que il·luminen el seu cos.
Gràcies!
M'encanta la gent que té plantes i les sap cuidar. Elles i ells.
Les tenen perquè les saben cuidar.
Pobretes, tenen set. Vigila el sol, que les pot cremar.
Camèlies, potus, buganvíl•liees, rosers, lliris, hibiscus, geranis, fissalis... millor si fan flor.
Marquen el temps i la vida; que és temps.
Gràcies!
Com a les dotze la ventafocs.
Com les paraules que fan i desfan un encanteri.
Com la confessió del secret més gran.
Com la revelació més esperada.
Com la primera paraula dita.
Com el "bon dia" des de l'altre costat del llit.
Com els sons després del silenci de peixos i posidònia.
Com la veu de l'estimat en l'auricular.
Com la cadència de la veu materna.
Així! Aquesta és la magnitud, la potència de paraules mal posades. En frases eixorques, que punxen, tallen, estripen i esquincen la imatge.
Perquè només hi volem veure pocs colors, tots càlids i flonjos; però a vegades, tornen a aparèixer les paraules inclements i impies.
Primer calles: n'has après.
Després, parles per parar aquestes paraules esmolades, per poder seguir pintant amb el pantone triat.
Sí, però amb l'amor no n'hi ha prou.
Massa sal al brou, massa gust de xirivia, massa llorer al pollastre (mai se n'hi posa si es bull). Quan es diu mongetes, vol dir mongetes i patates. Van quedar ben cuites; n'hi havia de mantega que són una joia. Me les va donar la Joanna.
Paciència, detall, cura i temps. Intuïció també i un cert estat de l'ànim o de l'ànima.
Cuino com a acte d'amor (poc i modestament: sempre passen coses).
-Enyoro quan em cuinava com un acte d'amor.
-Enyoro quan em cuinava com un acte d'amor.
[♡Cal llegir-ho en anglès ♡]
Enyoro.
