dimecres, 7 d’octubre del 2020

dilluns, 20 de juliol del 2020

Immersió




Dins.
Hi entro i m'entra.
Nua, nues.
Plaer, benestar, nervis i músculs laxos, somriure present, angoixa absent.
Aquí i ara: sol, gust, aromes, sal, mar, i menges delicades.
Suficient per l'encanteri.
De fons algú diu: "Carpe diem" i ens mirem amb un somriure entre tendre i sorneguer.
Gràcies, valents i valentes: gurús del benestar!!!



divendres, 17 de juliol del 2020

Resistència

És llarg d'explicar  i complex
i complex;
i avorreix terriblement.
Quan l'impuls no desitjat apareix: pressió de gens i de cultura no revisada.
Reviso.
Continua la conjugació familiar?
Tant de bo la petita bonica rinxolada, de maduixa i plàtan.
Actuo, aixeco el cap i em crec el temps que porto als ossos.

Per allò que no m'ha portat a cap lloc definit, però que m'allunya del lloc on sé segur que no vull ni ser ni estar.
Se'n podria dir disgust, batalla, fracàs però sé que és una victòria.



dilluns, 13 de juliol del 2020

a vegades, ho veig sexy


les persones que més m'estimo tenen el cabell arrissat
començo a fer les ulleres que feia l'àvia de Figueres
no sé ordenar
plàtan i xocolata pel triptòfan; també Ansiomed
amb la C. ressuscito i torno a creure que tot és bonic 
el mar, el tinc a dins
i la por i la tristor
però l'escalfor a la pell i l'entonació del que diu la mare
em revifen i m'emocionen sempre

dijous, 18 de juny del 2020

Llances i espases

Res de grans epopeies;
dagues petites per fer el cos a cos.
un dia més de solitud al capvespre

dimecres, 27 de maig del 2020

Allà!

Aromes salats
 i records de gust dolç.
De tous i durs.
De pell i textures.
De riures i xiscles.
De llibertat.
A l'horitzó: cala Vigatà 
maig 2020

diumenge, 24 de maig del 2020

A dins

Gust de sal a la boca,
somriure als llavis
i músculs relaxats
com a l'instant de després. 

Després, a casa

diumenge, 17 de maig del 2020

dissabte, 9 de maig del 2020

Nobody knows


La gent somiava i es barallava i dormia tant com sempre. I, per una qüestió d'hàbit, escurçaven els seus pensaments perquè no s'endinsessin en la foscor més enllà de l'endemà.

Carson McCullers (1917-1967), El cor és un caçador solitari (The Heart Is a  Lonely Hunter, 1940). Traducció d'Alba Dedeu. L'altra editorial, 2017, p. 221,  (7, II part).