Sí! Estan amb mi!

 

Rictus

 

Peixos lluents i una medusa groga

 

Toujours

 

Mucoses

 Els caramels de valeriana per treure l'amargor de la boca. 

Com ho fem amb l'altra, abans no sigui massa tard?

Blincar

 

Vine, corre, obre i omple

- Buon giorno!

- Bonjour, madame!

Així comencem el dia. Amb son i mig somriures. Sempre sorpreses per l'hora que és, tant se val quina sigui. 

Parar taula per esmorzar: les pastis, la mel,  el iogurt, el pa, aigua tèbia i el matcha, la xocolata,  abans el kivi o la pinya...

Recordo el vespre abans quan cuinàvem juntes. Felices, tranquil·les.  

I sobre tot, sobre tot, els imperatius. 

Consignes que segueixo devotament,  que em construeixen, m'estructuren. Ordres petites que són les respostes als meus dubtes constants:

-Hi poso més oli?

- Posa

- Endreço això?

- Endreça.

- Porto la mel?

- Porta

I així!

 I voldria que mai no s'acabés.

Festa

 A pagès, mai.

 Sí que n'hi havia del poble, alguna cosa. Però les bèsties mengen cada dia.

 Ara hi ha festes, vacances i les bèsties mengen cada dia... però no!

 Es poden ajornar les cures, les atencions, les urgències, fer veure que la vida no ho demana. Tensar la corda ajornant cures i atencions, canviar presències, veus, criteris, atencions.  Per un dia no passa res... quan els altres dies sembla que sí que passa i que són importants les cures, les rutines, les atencions. Relativisme pervers que peix l'angoixa i el neguit que tant es vol apaivagar. 

No entenc res. 

No s'ha de voler entendre perquè no és possible. Només acceptar i posar-s'hi bé. 

El problema és nostre: calma, no n'hi ha per tant,  comprèn, calla, assoboreix la fel en silenci. Sobre tot, en silenci.  

Sempre el silenci.  

2, com a mínim

 He llegit que la física quàntica ja ha demostrat que la realitat només existeix en ser observada. 

No sé si volen dir el mateix, però jo sempre he sentit que el meu pla de realitat és sempre sensiblement diferent del dels altres espectadors i espectadores.  

Les heures

 En bambara les hores es diuen en francès.  Ja està tout dit, alors.

Vivim  moments i recordem moments,  la ment. 

I després de veure tatuatges impossibles: grans, delicats, enormes, bonics, reivindicatius, de colors,  amb ombres; arracades, dilatacions i pierciengs i avui, pestanyes postisses.  Els detalls de les infermeres i dels infermers es tornen constel·lacions hipnòtiques en aquests moments de lluita contra el dolor. 

Ho fan bé  i molt bé.

 I no se sap quin pot ser el millor agraïment.  

Mirem de recordar els noms, però en el record queden les estrelletes que il·luminen el seu cos. 

Gràcies!

Amor a flor de pell

 

Pell fina i vermell de passió. 

Ho pensem, ho volem.

Cuidar

 

M'encanta la gent que té plantes i les sap cuidar. Elles i ells. 

Les tenen perquè les saben cuidar.

Pobretes, tenen set.  Vigila el sol, que les pot cremar. 

Camèlies, potus, buganvíl•liees, rosers, lliris, hibiscus, geranis, fissalis... millor si fan flor. 

Marquen el temps i la vida; que és temps. 

Gràcies!

Unes paraules, mil imatges

Com a les dotze la ventafocs.

Com les paraules que fan i desfan un encanteri.

Com la confessió del secret més gran.

Com la revelació més esperada.

Com la primera paraula dita.

Com el "bon dia" des de l'altre costat del llit.

Com els sons després del silenci de peixos i posidònia. 

Com la veu de l'estimat en l'auricular. 

Com la cadència de la veu materna.

Així!   Aquesta és la magnitud, la potència de paraules mal posades. En frases eixorques, que punxen,  tallen, estripen i esquincen la imatge.

Perquè només hi volem veure pocs colors, tots càlids i flonjos; però  a vegades, tornen a aparèixer les paraules inclements i  impies. 

Primer calles: n'has après. 

Després, parles per parar aquestes paraules esmolades, per poder seguir pintant amb el pantone triat.

Doncs això

La casa de la palmera (1918), Joan Miró 

La masia, (1922), Joan Miró 

"Busco en la cocina cosas sencillas, cualquier tipo de cosa, una espiga de trigo, unas parrillas... y hago un cuadro. Para poder transmitir emoción a esos objetos tengo que amarlos muchísimo.  Si no lo hiciera así estoy seguro de que acabaría un cuadro que no interesará en absoluto." Carta de Joan Miró a Roland Tual, 1922, citada a J. Miró. Cosmogonías de un mundo imaginario (1918-1939) de M. J. Balsach, Galaxia Gutenberg, 2007

 

Cuinar com a acte d'amor

 Sí, però amb l'amor no n'hi ha prou.

Massa sal al brou, massa gust de xirivia, massa llorer al pollastre (mai se n'hi posa si es bull). Quan es diu mongetes, vol dir mongetes i patates. Van quedar ben cuites; n'hi havia de mantega que són una joia. Me les va donar la Joanna. 

Paciència, detall, cura i temps. Intuïció també i un cert estat de l'ànim o de l'ànima. 

Cuino com a acte d'amor (poc i modestament: sempre passen coses).

-Enyoro quan em cuinava com un acte d'amor. 

-Enyoro quan em cuinava com un acte d'amor. 

[♡Cal llegir-ho en anglès ♡]

Enyoro.

A vegades

 A vegades el mar torna a ser blau

El dolor sona així

 

Morfina, Gabapentina, Fentanilo, Effentora, Metamizol o Nolotil, PCA, Oxicodona, MST,  Paracetamol, rescat, piiiii, Fortecortine, analgèsic, disruptiu, mossegada o rosegada, 8 o 6 mai zero, Lorazepam o Escitalopram, també Alzalopram, pam, pam, hores, minuts, torn de nit. No sé si vindran en Claudio i la Mireia; a la nit, la Judit i la hippypunki, que es diu Lourdes. La Maria tot el dia que dorm perquè porta molts pegats; avui no ha dinat. Ahir, pobra, li queia tot a sobre però menjava.

Un regal

Com la lluna vermella,

la lluna gran, gegantina;

el goig de viure el moment, 

"es como si me bebiera una botella de anís y me durmiera en una colcha de rosas"- deia la Novia.

Així, passegem de bracet per'vall.

I si no portés mascareta,

se'm veurien les dents perquè somric amb la boca relaxada i feliç. 

Salvatges

 Així d'ufanoses, quasi carnals,

perquè les cuida la mare.

Aquestes, sí!

Pel vermell

Juntes i si pot ser tocant-se.

Com elles, les que em volen i m'estimen.

Juntes. 

Les vull i les estimo.

 

Work in progress

 

Priapisme

 Sí, sense cap desig.

Sí, persistent. 

Sí, fa mal.

T + I T

Calafatar 

Fal•lus

A dins

Potència 

Pare

I res... la reixa i els eixos, axis

Calafatar

 

Sol desvergonyit

 I mar elèctric.

 Fred, vibrant.

Punxades de vida que serviran uns moments. 

Sempre igual i sempre diferent.

Munició. 

La sal, el sol, el sexe (que no hi és) i imaginar on voldria ser i sentir on no sóc. 

I al final... ser on hem de ser, però amb sal, mar, sol

 i infinit, que és tot menys aquí. 

Però és bonic pensar-ho.

I sempre allà i sempre el mar.

La Mick

"La Mick va recuperar les nits. Però no eren com les de l'estiu passat, quan es passejava tota sola a les fosques i escoltava música i feia plans. Ara, les seves nits eren diferents. Es quedava desperta mentre jeia al llit. Li agafava una por molt estranya. Era com si el sostre se li anés acostant lentament a la cara. Què sentiria, si s'ensorrés  la casa?"

C. McCullers, El cor és un caçador solitari (1940), L'Altra Editorial, 2017 

Morning!

Gabapentina, Eliquis, Efentora, Fentanilo, Tsukiko, alteración, Alejandría, Cleopatra, Omeprazol, Metamizol, Nuxe, Talquistina, Hipatia, Hiromi, Olalla, Novio y Novia, Completiva, pressió de pols, TAC, magnèsia, esparadrap de paper, Mallorca, mel, brescar, parlar, recordar i viure.

El jardí

Arranat, tal com li agrada a ella.

El llimoner prenyat de llimones,

flors i poncelles.

La seva olor.

La seva olor. 

Rego  el fissalis?

Demà la Jordina i jo 

recollirem les fulles de la magnòlia. 

Agafo farigola florida?

També el ficus gran i el petit...,

amb el sol d'aquests dies. 

Ha parat el vent i 

agraïm l'escalfor de la tarda de maig.

Estem bé. 

Punch

Imant i repulsió. 

Only the brave!

Happy few!

Mentre, 

ella sola a l'escena. 

Show must go on!

 

Ella que és moltes

Ni gerros ni tisores; 

ni poms ni camps.

Lliure de les grapes

delicades.

Amb mirades atentes,

no sempre d'amor.

Deixeu-la allà. 

Imatge

 

1

1 / u / un / una

una 

Tot és ara i res

 una quallada immòbil claror blanca apaïsada

J. VINYOLI, "Per transparència", Tot és ara i res

Funàmbul i sonambulista