dimecres, 26 de desembre del 2012

dilluns, 24 de desembre del 2012

full of red



When the truth is found to be lies
And all the joy within you dies

Chorus:
Don't you want somebody to love
Don't you need somebody to love
Wouldn't you love somebody to love
You better find somebody to love

When the garden's flowers, baby, are dead
Yes, and your mind, your mind is so full of red

(Chorus)

Your eyes, I say your eyes may look like his
Yeah but in your head, baby
I'm afraid you don't know where it is

(Chorus)

Tears are running, they're all running down your breast
And your friends, baby, they treat you like a guest

(Chorus)

dijous, 20 de desembre del 2012

dilluns, 17 de desembre del 2012

otras vidas

"[...]Varias veces la familia ha procurado que mi tía explicara con alguna coherencia su temor a caerse de espaldas. En una ocasión fue recibida con un silencio que se hubiera podido cortar con guadaña; pero una noche, después de su vasito de hesperidina, tía condescendió a insinuar que si se caía de espaldas no podía volver a levantarse. A la elemental observación de que treinta y dos miembros de la familia estaban dispuestos a acudir en su auxilio, respondió con una mirada lánguida y dos palabras: “Lo mismo”.
Días después mi hermano el mayor me llamó por la noche a la cocina y me mostró una cucaracha caída de espaldas debajo de la pileta. Sin decirnos nada asistimos a una vana y larga lucha por enderezarse, mientras otras cucarachas, venciendo la intimidación de la luz, circulaban por el piso y pasaban rozando a la que yacía en posición decúbito dorsal.
Nos fuimos a la cama con una marcada melancolía, y por una razón u otra nadie volvió a interrogar a tía; nos limitamos a aliviar en lo posible su miedo, acompañarla a todas partes, darle el brazo y comprarle cantidad de zapatos con suelas antideslizantes y otros dispositivos estabilizadores. La vida siguió así, y no era peor que otras vidas."
"Tía en dificultades", Historias de cronopios y de famas, Julio CORTÁZAR

Edifici Fundació Juan March, 
Mallorca, juliol12

diumenge, 16 de desembre del 2012

diumenge, 9 de desembre del 2012

diumenge, 2 de desembre del 2012

sol d'hivern

la fred no amaga el sol, 
ni la llum brillant
ampolla de Palomo Cojo, 
amb tap de Murano (gràcies , Annaguapa i Xavi), 
desembre12

divendres, 30 de novembre del 2012

cansament

de números, de xifres, de comportaments previsibles, d'actituds correctes, de malles i matrius, d'esquemes, de quadrícules,
de gràfiques, d'analítiques, de missatges,  del que convé i del que no convé,  de les línies rectes, 
d'haver de saber , d'haver de ser correcte

Detall d'un aparador de Barcelona,
 juliol12

dilluns, 26 de novembre del 2012

carrers estrets

a Girona, 
caminant per carrers estrets
que ens bressolen càlidament, 
i al Didal, cosint complicitats 
amb somriures i copes de vi

(To Sali, JFK, Cesc i Barni)

Girona,
 maig12

divendres, 23 de novembre del 2012

enjolivar-se

"A dir veritat, en l'aspecte general de Petr Petròvitx hi havia quelcom de particularment destacadís, quelcom que justificava, en certa manera, el qualificatiu de "promès" que tan balderament hom li havia aplicat suara. En primer lloc, es veia, potser una mica massa i tot, que Petr Petròvitx s'havia dedicat intensament, durant els pocs dies de la seva estada a la capital, a endiumenjar-se i a enjolivar-se en espera de la promesa, la qual cosa, tanmateix, era ben innocent i perdonable. Àdhuc, potser, la consciència pròpia que els agradosos mudaments efectuats l'afavorien podia ésser perdonada en aquesta avinentesa, puix que Petr Petròvitx jugava el paper de promès amb tots els ets i uts. Es veia que el vestit acabava de sortir de les mans del sastre, i tot era com calia, llevat potser que tot era excessivament nou i anunciava a crits el fi a què anava destinat. L'elegant capell rodó, nou de trinca, testimoniejava també aquest fi. Petr Petròvitx, tanmateix, el tractava amb massa miraments i l'aguantava a la mà amb precaucions excessives. El parell de magnífics guants lila, uns Juvènev autèntics, testimoniejaven el mateix, si més no, pel fet que no se'ls posava, sinó que els portava a la mà per tal de produir més efecte". [...]

F.DOSTOIEVSKI, Crim i càstig, (1866), trad. Andreu Nin, Ed. Proa

aparador Louis Vuitton,
 Milà, novembre08

diumenge, 18 de novembre del 2012

dilluns, 12 de novembre del 2012

divendres, 9 de novembre del 2012

Olors I

cala Filibusteros, Sant Feliu de Guíxols, agost12

SALNITRE 
potent, intensa, sexual

dimecres, 31 d’octubre del 2012

tel



                                                        L VC
                                     Topant de cap en una i altra soca,
                                   avançant d’esma pel camí de l’aigua,
                                   se'n ve la vaca tota sola. És cega.
                               D'un cop de roc llançat amb massa traça,
                               el vailet va buidar-li un ull, i en l'altre
                                se li ha posat un tel: la vaca és cega.
                              Ve a abeurar-se a la font com ans solia,
                            mes no amb el ferm posat d'altres vegades
                               ni amb ses companyes, no: ve tota sola.


                            Ses companyes, pels cingles, per les comes,
                                    pel silenci dels prats i en la ribera,

                             fan dringar l'esquellot, mentre pasturen
                            l'herba fresca a l'atzar… Ella cauria.
                                 Topa de morro en l'esmolada pica
                                 i recula afrontada… Però torna,
                               i abaixa el cap a l'aigua, i beu calmosa.
                                 Beu poc, sense gaire set. Després aixeca
                                     al cel, enorme, l'embanyada testa
                                   amb un gran gesto tràgic: parpelleja
                                   damunt les mortes nines, i se’n torna
                                   orfe de llum sota del sol que crema,
                                     vacil·lant pels camins inoblidables,

                                    brandant llànguidament la llarga cua.

JM

com una abraçada

dilluns, 29 d’octubre del 2012

fràgil o blancs XXX

és més fàcil trencar un got
que fer-lo (expressió malienca)

alga seca a la platja, la Conca, octubre12

dissabte, 27 d’octubre del 2012

sort

El mar, sorra, núvols, la lluna
bellesa indecent
trànsit

platja de Platja d'Aro, octubre12

dimecres, 24 d’octubre del 2012

dilluns, 22 d’octubre del 2012

ruleta

"Home, la cosa més normal del món, i ho avalen segles i segles, i mil·lennis i mil·lennis, és estar mort. El que no és tan habitual és estar viu. Això sí que és una cosa digna de celebrar. Hi ha la tendència a creure que l’adversitat t’enfonsa l’existència, però jo crec que és una gran sort que em passi una adversitat de la categoria que sigui, perquè la normalitat és estar mort. Estar viu és un misteri i s’ha de celebrar."

                                                                                      foto: Sali
Moh!, estiu 2012

divendres, 19 d’octubre del 2012

pluges i ritmes

plou però no plou,
no plovia però plovia,
plourà i farà sol,
farà sol i plourà

Sant Feliu, 2011

dijous, 18 d’octubre del 2012

rhoneil





Sí, realment hipnòtic!
Gràcies, Annaguapa!

diumenge, 14 d’octubre del 2012

previsió

el mal que ens espera no està previst;
però el bé, tampoc

                                                                                        foto: Sali
Girona, octubre12

dimecres, 10 d’octubre del 2012

resiliència

o autorretrat amb companyia
en un entorn exòtic de ciutat acabat de descobrir 

Barcelona, juliol12

dissabte, 6 d’octubre del 2012

matí

MATTINA

M'illumino
d'immenso.
Giussepe UNGARETTI (1888-1970)

Illa de Cabrera, juliol12

dijous, 4 d’octubre del 2012

desguitarrat

metro, Barcelona, juliol12

"En estat malaltís, els somnis es fan sovint destacadissos per llur relleu, la claredat i la semblança llurs amb la realitat. El somni adopta a vegades formes monstruoses; però les circumstàncies i el procés de tota la representació apareixen, malgrat tot, tan versemblants i amb uns detalls tan subtils, tan inesperats, tan en harmonia des del punt de mira artístic amb el conjunt del quadre, que, en estat de vetlla, hom ni tan sols podria imaginar-se'ls, encara que fos un artista com Puixkin o com Turguenev. Aquests somnis malaltissos es recorden sempre durant llarg temps i produeixen una forta impressió en l'organisme ja desguitarrat i exitat de l'home." 

F. DOSTOIEVSKI, Crim i càstig,(1866), trad. Andreu Nin, 
Ed. Enciclopèdia Catalana, 2005

diumenge, 30 de setembre del 2012

dijous, 20 de setembre del 2012

valentia

"El anciano siguió contándole a Núñez que el tiempo había sido dividido en calor y frío, que son los equivalentes ciegos del día y la noche, y que era bueno dormir durante el calor y trabajar durante el frío, de forma que ahora, si no fuera por su llegada, todo el poblado de los ciegos estaría durmiendo. Dijo que Núñez debía de haber sido creado especialmente para entender la sabiduría que ellos habían adquirido y para servirles, y que a pesar de toda su incoherencia mental y sus tropezones tenía que ser valiente y hacer lo posible por aprender. Al oír aquello toda la gente que estaba en la puerta emitió murmullos de aprobación. Dijo que la noche -porque los ciegos llaman noche a su día- ya estaba tocando a su fin, y que ahora todos debían irse a dormir. Le preguntó a Núñez si sabía dormir y Núñez dijo que sí pero que antes de dormir quería comer. "

H.G. WELLS, El país de los ciegos (The country of the blind),
trad. Javier Calvo, Ed. Acantilado, 2004

es BALUARD, Museu d'art modern i contemporani de Palma, juliol12