emissor-receptor (1)

platja d'aro / girona / girona

Rumb 2

camí de macarelleta, menorca, juliol 10

punt de vista

binibeca, juliol10

una pintora pinta una nena bonica

Retrat de Tognina (Antonietta Gonsalvus) 

obra de Lavinia Fontana de Zappi (1552-1614)

El pare de Tognina, Petrus Gonsalvus, nascut a Tenerife, patia una malaltia de la pell anomenada hypertrichosis universalis congenita, que feia que li neixés pèl a tot el cos, incloses les mans.

Abans de fer vint anys es va casar amb una bonica noia holandesa amb qui va tenir després quatre fills, i tots ells van heretar la malaltia.

patti smith: força i tendresa

ADN hippy-punk

(imatge de l'actuació a Sant Feliu de Guíxols, 23/07/10. 
Foto: FERRAN SENDRA per a El Periódico)

(versió acústica de Dancing Barefoot, diferent de la de Sant Feliu)

Perquè entrin cal obrir la porta

sant joan de missa, menorca, juliol 2010

par l'ouest- dominique a

(escoltem-la cliclant al nom)

zahara de los atunes, juliol 2007

L’amour viendra par l’ouest / Comme un cri cherche une bouche / Il nous ramassera / En bordure de déroute /Nous offrira un lit/ En défera les draps /Puis nous regardera /Ouvrir nos bras au doute.
L’amour viendra par l’ouest /Nous mettra sur écoutes / Il fera les cent pas / Nous l’entendrons marcher.
Nous n’oserons pas bouger / Puis nous habituerons / Un jour on apprendra / Qu’il a déménagé.
L’amour fuira par l’est/ Et sur ses pas lancés / Nous le rattraperons / Lui paierons le loyer /Puis la conscience tranquille / Nous irons nous coucher / A l’étage au-dessus / Nous l’entendrons marcher.

(L'amor vindrà per l'oest, com un crit busca una boca. Ens acollirà en el moment de la fugida. Ens oferirà un llit, ens desfarà els llençols i després ens veurà obrir-nos al dubte.
L'amor vindrà per l'oest i ens farà escoltar. Farà cent passes i el sentirem marxar. No gosarem aturar-lo, ja ens hi acostumarem. Un dia entendrem que se n'ha anat.
L'amor fugirà per l'est i seguint les seves passes l'atraparem. Li pagarem el lloguer, tindrem la consciència tranquil·la i ens n'anirem a dormir al pis de dalt i el sentirem marxar.)

mô-moh!

maó, juliol 2010

miquel barceló

Miquel BARCELÓ, Sístole diástole, 1987

Mirar els quadres de Barceló és com devorar i alhora sentir-se devorat. 
I així, amb aquest intercanvi (sístole- diàstole) va creixent el plaer en assaborir la bellesa.

[...] Como un remedio contra el tiempo y la seducción  del amor, los budistas concibieron un ejercicio de meditación que consistía en imaginar al cuerpo de la mujer como un saco de inmundicias. Los monjes cristianos también practicaron estos ejercicios de denigración de la vida. El remedio fue vano y provocó la venganza del cuerpo y de la imaginación exasperada: las tentaciones a un tiempo terribles y lascivas de los anacoretas. Sus visiones, aunque sombras hechas de aire, fantasmas que la luz disipa, no son quimeras: son realidades que viven en el subsuelo psíquico y que la abstención alimenta y fortifica. Transformadas en monstruos por la imaginación, el deseo las desata. Cada una de las criaturas que pueblan el infierno de San Antonio es un emblema de una pasión reprimida. La negación de la vida se resuelve en violencia. La abstención no nos libra del tiempo: lo transforma en agresión psíquica, contra los otros y contra nosotros mismos.

Octavio PAZ, La llama doble (1993)

casa, 200...

Amor en termes geomètrics

Tant se val quina fórmula es faci servir, però la proximitat de dos cossos similars empeny l'espectador a traçar línies -rectes- entre ells, per a relacionar-los, vincular-los, superant així el que seria previsible o esperable.

Cala  Macarella / campanes de l'ermita de Sant Joan de Missa / cala de Binibeca

Menorca, juliol 2010

Estiu a les illes

L'herbolària Pol·lònia Pocoví acabava de tatxar un meló, per fer-ne un tast primer que ningú.

"¡Velles voraces!"-vaig mussitar.

La resta de la concurrència n'esperava el veredicte amb un gest d'assentiment.

- ¿No és en Joan de na Magdalena i en Lleonard, aquest bergantell que passa tot esmús? Pareix que prengui el bobiot cap a ca seva. ¿Que ja ho deu sebre que mig poble l'encalça?- havia sentit que exclamava la felanitxera madò Tonina Maroto en veure'm desfilar, com si allò no anés amb mi.

La murera Maria Orlandis reblava:

- Aquest al·lot sempre està aperduat. Domés fa que dur disgustos. La fresca de sa mare, en comptes de tenir-lo, més valdria que hagués fet un pet- el seu era un espinguet inconfusible que s'obria pas entre els saluets de les cigales.

Marc CERDÓ, Males companyies (2010)

Palerm, juliol 09

Aliens

Agrigento, Sicília, juliol 2009

Amor, firmesa i porfia

Cadaqués

 Amb el copyright de Francesc Fontanella (1622-aprox.1701)

Trasbals

Portlligat, maig10

De quin color són les olors?

Rumb

D'aleshores ençà, Lluís Frederic Picàbia, l'home que es va perdre, ha voltat mil pobles i ha travessat encara dotzenes de vegades les mars i les muntanyes.

[...]

¿No recordeu, en fi, a través de mil ciutats que tots heu visitat, haver passat pel davant vostre, com una sageta, entre les multituds de les grans vies, dels boulevards atapeïts, de les places amplíssimes, dels carrers obscurs, de les rambles alegres, aquest Lluís Frederic Picàbia, perdut entre la gentada, entre la immensitat del poble, brut, fet un parrac, fet una despulla humana, al qual qui sap si la pietat haurà fet que acostéssiu sovint la mà enguantada, intentant d'allargar-li la vida perquè acabés de glopejar la seva enorme victòria?

Francesc Trabal, L’home que es va perdre (1929)

Enyorança

Kanikombolé, Mali, agost 08

La calma és un estat de l'ànima

combustió

Casa del Carrer Santa Teresa, 1911, Sant Feliu
Xemeneia 3

casa carreretera de Palamós, Sant Feliu

 Xemeneia 2

Mascanada,Sant Feliu

Xemeneia 1