dissabte, 10 de juliol de 2010

Estiu a les illes

L'herbolària Pol·lònia Pocoví acabava de tatxar un meló, per fer-ne un tast primer que ningú.
"¡Velles voraces!"-vaig mussitar.
La resta de la concurrència n'esperava el veredicte amb un gest d'assentiment.
- ¿No és en Joan de na Magdalena i en Lleonard, aquest bergantell que passa tot esmús? Pareix que prengui el bobiot cap a ca seva. ¿Que ja ho deu sebre que mig poble l'encalça?- havia sentit que exclamava la felanitxera madò Tonina Maroto en veure'm desfilar, com si allò no anés amb mi.
La murera Maria Orlandis reblava:
- Aquest al·lot sempre està aperduat. Domés fa que dur disgustos. La fresca de sa mare, en comptes de tenir-lo, més valdria que hagués fet un pet- el seu era un espinguet inconfusible que s'obria pas entre els saluets de les cigales.
Marc CERDÓ, Males companyies (2010)

Palerm, juliol 09