 |
| DigitalNatura.org |
A l'Edat Mitjana, es cremava a les cases en què es creia que havia entrat el dimoni, fins el punt que era coneguda com Fuga daemonimu (espanta dimonis). Alguns noms populars, com el del francès i l'italià, són reminiscències d'aquest mal nom. Es diu que cura la malenconia i que atrau l'amor. A la cultura celta, es deia que les fades dolentes, el follets i els mags amb males intencions no entrarien en una casa on les finestres estiguessin protegides amb ramets d'aquesta planta.
3 comentaris:
Passa-me'n.
pues dame cien gramos!!!
en tinc mil gotes
Publica un comentari a l'entrada