"A la tarda, després d'arranjar tots els afers, mullat pels regalims d'aigua que, a despit de l'abric de cuir, se li escorrien pel coll i per les canyes de les botes, però en un estat d'esperit excel·lent, tornà a casa. El temps anà empitjorant més i més: la pluja fuetejava tan dolorasament el cavall, tot xop, amb les orelles i el cap tremolosos, que caminava de costat; però Levin, sota la caputxa, se sentia bé i esguardava joiosament al seu redol els rierols tèrbols que corrien per les roderes, les gotes suspeses a les branques pelades, la blancor de la gota d'aigua que no s'havia fos damunt els taulons del pont, les fulles d'om, encara fresques i polposes, que formaven una capa espessa al redol de l'arbre nu. A despit del que tenia d'ombrívol la naturalesa que l'envoltava, se sentia particularment abrivat."
Lev TOLSTOI, Anna Karènina, 1877, trad: Andreu Nin (1933)
 |
| Riu Arno, Florència, 010110 |
