"A dir veritat, en l'aspecte general de Petr Petròvitx hi havia quelcom de particularment destacadís, quelcom que justificava, en certa manera, el qualificatiu de "promès" que tan balderament hom li havia aplicat suara. En primer lloc, es veia, potser una mica massa i tot, que Petr Petròvitx s'havia dedicat intensament, durant els pocs dies de la seva estada a la capital, a endiumenjar-se i a enjolivar-se en espera de la promesa, la qual cosa, tanmateix, era ben innocent i perdonable. Àdhuc, potser, la consciència pròpia que els agradosos mudaments efectuats l'afavorien podia ésser perdonada en aquesta avinentesa, puix que Petr Petròvitx jugava el paper de promès amb tots els ets i uts. Es veia que el vestit acabava de sortir de les mans del sastre, i tot era com calia, llevat potser que tot era excessivament nou i anunciava a crits el fi a què anava destinat. L'elegant capell rodó, nou de trinca, testimoniejava també aquest fi. Petr Petròvitx, tanmateix, el tractava amb massa miraments i l'aguantava a la mà amb precaucions excessives. El parell de magnífics guants lila, uns Juvènev autèntics, testimoniejaven el mateix, si més no, pel fet que no se'ls posava, sinó que els portava a la mà per tal de produir més efecte". [...]
F.DOSTOIEVSKI, Crim i càstig, (1866), trad. Andreu Nin, Ed. Proa
aparador Louis Vuitton,
Milà, novembre08
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada