Tot plegat té sentit sobretot si es pot compartir.
I més,
si és amb algú amb qui de cop, tot encaixa
amb algú amb qui compartim la fal·lera d'anar
descobrint raconets de vida.
Això ens fa felices i és un dels grans tresors!!
Per molts anys, estimada C.!!
Teatre de la neapolis de Siracusa,
Siracusa,
agost15
1 comentari:
Vestigis que ens recorden qui som. Com els amics de l'ànima. Gràcies, Carroti estimada.
Publica un comentari a l'entrada