dimarts, 27 d’octubre de 2015

distraccions i gràcies Sr. Oller!!

París, juliol15

"Alta, prima, de cos vincladís, vestida de sastre i ben encotilladeta, capet menut, proporcionat a ses espatlles i a les faccions correctes de sa cara eixerida i sempre il·luminada per l'escalt de sos ulls daurats i de ses dents blanquíssimes, la vídua Compte amagava encara ben bé uns deu anys, dels seixanta que ja tenia ben fets. Quan entrava a casa dels Deberga, que era almenys dos cops per setmana, s'hauria dit que hi entrava el sol: un sol reparador, que revifava la malata i esvaïa de tots els semblants el núvol de tristesa que solia regnar-hi. Moguda, animada i xerraire, va asseure's entre tia i nebot, i començà a desgranar, alegrement, tot aquell enfilall de noves que havien de distreure donya Tula, i que fins haurien arribat a distreure el jove si no hagués estat ja tan distret.[...]"
N. OLLER, Pilar Prim, 1906