dijous, 13 d’octubre de 2016

taques

Lletsó de la Vall d'Aro

Montag va preguntar-li:
- ¿Què hi tens?
- Em sembla que és l'últim dels lletsons d'aquest any. No m'esperava pas trobar-ne cap al jardí tan tard. ¿Sap allò de fregar-lo sota el mentó? Miri.
 Va tocar-se lleugerament el mentó amb el lletsó, tota riallera. 
- ¿Per què?
- Si m'hi deixa un senyal  és que estic enamorada. ¿N'ha deixat?
 No va poder fer altra cosa que mirar.
- ¿I doncs?
- Hi tens una taca groga.
- Que bé! Provem-ho amb vostè, ara...
- No funcionarà.
- Va, vinga -abans que pogués moure's, ella ja li havia posat el lletsó sota la barba. Va fer-se enrere i ella reia-. Estigui's quiet!
 Va mirar-li sota el mentó i va arrufar les celles. 
- Què? -va dir ell.
- Quina vergonya, no està enamorat de ningú.
- Sí que ho estic!
- Doncs el lletsó diu que no. 
- Estic molt enamorat -va mirar d'evocar una cara que lligués amb les seves paraules, però fou en va-. Ho estic!
- Si us plau, no em miri així. 
- És el lletsó aquest; l'has fet servir tot per a tu i per això no ha funcionat amb mi. 

R. BRADBURY, Farenheit 451,(1953)
 trad. Jaume Subirana, Ed. 62, 2013