taques

Lletsó de la Vall d'Aro

Montag va preguntar-li:

- ¿Què hi tens?

- Em sembla que és l'últim dels lletsons d'aquest any. No m'esperava pas trobar-ne cap al jardí tan tard. ¿Sap allò de fregar-lo sota el mentó? Miri.

 Va tocar-se lleugerament el mentó amb el lletsó, tota riallera. 

- ¿Per què?

- Si m'hi deixa un senyal  és que estic enamorada. ¿N'ha deixat?

 No va poder fer altra cosa que mirar.

- ¿I doncs?

- Hi tens una taca groga.

- Que bé! Provem-ho amb vostè, ara...

- No funcionarà.

- Va, vinga -abans que pogués moure's, ella ja li havia posat el lletsó sota la barba. Va fer-se enrere i ella reia-. Estigui's quiet!

 Va mirar-li sota el mentó i va arrufar les celles. 

- Què? -va dir ell.

- Quina vergonya, no està enamorat de ningú.

- Sí que ho estic!

- Doncs el lletsó diu que no. 

- Estic molt enamorat -va mirar d'evocar una cara que lligués amb les seves paraules, però fou en va-. Ho estic!

- Si us plau, no em miri així. 

- És el lletsó aquest; l'has fet servir tot per a tu i per això no ha funcionat amb mi. 

R. BRADBURY, Farenheit 451,(1953)

 trad. Jaume Subirana, Ed. 62, 2013