o del pes de la culpa moral,
-vestigis cristians, també?-
o sobretot, perquè és sabedor que retractar-se,
penedir-se o justificar-se
no esborra ni un bri de la crapoleria
fatxenda que durant massa temps
va ser la màscara.
I llegint la ficció d'una ficció,
hi volem trobar veritats.
De cop, allò que vam viure literàriament
i literalment es materialitza en paper i tinta.
I amb calma i lucidesa -potser també tenyida
de massa ànsia- descobrim petites veritats
d'una ficció feta ficció.
"Perquè quan ens trobàvem era impossible
retenir la vibració sentimental i l'emoció instantània",
(Il·lusions elementals, de Ponç Puigdevall)
jo no ho podria haver dit millor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada