També la piuladissa dels ocells: ha plogut, tenen aigua i estan contents.
Miro un ocellet de color verd que vola eixerit i alegre.
Una papallona s'acosta a l'eixida, que és la meva talaia urbana.
Ara una gavina desplega les ales i vola amunt, ben amunt.
I jo també em sento més viva més desperta.
En el recés de la feina m'adono que revifo. La ment s'activa i els meus pensaments se centren en el xuclador de la llengua literària.
I un cop més agraeixo aquest estímul gratuït i pretecnològic que ve de les històries explicades, que són d'uns altres però que són les nostres també.
I ve l'alegria de la concentració. I m'activo i m'evadeixo.
Els nervis es tensen de l'emoció. Em vénen ganes de fumar: de canalitzar el flux sanguini; el flux mental intens de la ficció es metabolitza en benestar dins meu.
I sóc l'ocellet, la papallona i la gavina també.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada