És llarg d'explicar i complex
i complex;
i avorreix terriblement.
Quan l'impuls no desitjat apareix: pressió de gens i de cultura no revisada.
Reviso.
Continua la conjugació familiar?
Tant de bo la petita bonica rinxolada, de maduixa i plàtan.
Actuo, aixeco el cap i em crec el temps que porto als ossos.
Per allò que no m'ha portat a cap lloc definit, però que m'allunya del lloc on sé segur que no vull ni ser ni estar.
Se'n podria dir disgust, batalla, fracàs però sé que és una victòria.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada