A pagès, mai.
Sí que n'hi havia del poble, alguna cosa. Però les bèsties mengen cada dia.
Ara hi ha festes, vacances i les bèsties mengen cada dia... però no!
Es poden ajornar les cures, les atencions, les urgències, fer veure que la vida no ho demana. Tensar la corda ajornant cures i atencions, canviar presències, veus, criteris, atencions. Per un dia no passa res... quan els altres dies sembla que sí que passa i que són importants les cures, les rutines, les atencions. Relativisme pervers que peix l'angoixa i el neguit que tant es vol apaivagar.
No entenc res.
No s'ha de voler entendre perquè no és possible. Només acceptar i posar-s'hi bé.
El problema és nostre: calma, no n'hi ha per tant, comprèn, calla, assoboreix la fel en silenci. Sobre tot, en silenci.
Sempre el silenci.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada