Revetlla de Sant Joan.
Sempre important.
Avui, com si fos una dona gran. Sense que ningú no em toqui com vull que em toquin.
Sempre un trànsit. Avui pensant si és un trànsit cap a la malaltia. Cap al no res.
He volgut tocar el mar, a la nit. Ritual. Esperit. Esperit. Aquest és el meu foc. Segur que incomprès, irreal per tothom menys per mi.
Amb mi.
I abans, recordant síl·labari japonès o enyorant i enyorant (luxe per sobre les meves possibilitats) i el voler estèril però imparable.
Un altre Sant Joan.
Més amb mi que mai, i no n'hi ha prou.
Pim. Pam, pum
Eix vertical, esclar
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada