Escorç

 Per veure aquest Caravaggio, hem d'anar a Roma, estimada i estimat. 

Ens falta aquest.

Posició difícil. 

Busca la comoditat en la incomoditat, això a la classe de ioga.

I jo deia que estava animada, abans d'aquest escorç. D'estar sota el cavall de la febre, de la casa, de l'arrest, de la caca mal feta, de l'anul·lació de tots els plans, de l'oblit, del desgavell, de les llagues a la boca. 

I el repte de trobar bonic i valuós l'escorç. A veure si... Era molt fàcil estar animada abans.

La conversió de Sant Pau 

camí de Damasc.

Caravaggio, 1607

Santa Maria de Popolo

Molsut

 M'agrada aquesta paraula i tot el que ho és. 

Ahir, aquest cavall. 

Tocar, sentir i vibrar en pensar en la potència.

Fa pensar en l'últim home, per ara, ja fa més d'un any. Com poltre molsut però sense virtut. Aix!

Veig en la lluïssor i en les formes les ganes que també tinc jo. Fermes, molsudes... Avui però estic cansadeta.

La llum de l'alçada.

Vall de Núria, 

agost 25

The bridge

 'My back was a bridge for you to cross'

deia my dear Anohni.

Però cal viure-hi i estar-s'hi en aquest bridge que es diu tractament, que es diu amor. 

Així també, per Eiffel, de ferro o acer, ferm i pintat de vermell. Que no és el de Girona, que és vora mar. 

Com el meu. És el meu. Amb cargols que el collen bé i amb el vermell ple d'amor i passió per la vida. 

Somric perquè tot va bé i sento amor i il·lusió per caminar sota el para-sol, pensant que de cap manera estic fora de la partida.

Tot va bé. 

The bridge, 

Palamós, agost 2025