Demà, el trajecte final del primer trajecte. Contenta. Inquieta. Ho faig. Ho estic fent. I ja porto mocadors de colors o gorros d'hivern.
Passen les hores en lectures llargues. Sentin els cops de les nenes d'ultramar, que tenen maneres i costums de cases grans i isolades.
I lluito -avui, menys, perquè estic contenta- contro els pensaments recorrents. Penso si al final venceré i seré lliure del tot.
Ahir, a casa els Uiui's pensava en tenir un gatet. Com ho he de fer per no estar sempre i només amb mi?
I els murals de colors.
Colors.
Avui és l'aniversari de l'A. I també m'he sentit lliure de viure el seu influx des de la calma i la distància.
I a l'A. li demanaré que em munti el moble. I així vaig fent aquest últim tram, on es queixen les plaquetes, però tota la resta somriu!!!
Aquí hi anirà una foto del mural de l'Amaia Arzola
