Esculls

 Tòpic. 

Sento la necessitat d'usar un nou llenguatge. N'estic tipa del meu, del de sempre; ni català, ni castellà, ni francès ni anglès... res. Noves imatges, nous recursos, tot nou per aquesta terra incògnita per on deambulo amb un somriure sovint o bé amb un ritus, a casa, casa, casa, casa. 

Ni Rosanna, ni literatura, ni mots encreuats, ni res que aparegui al meu pobre cervell atrotinat.

I mentre també anar veient les mostres de cansament,  de tothom, menys de la C. L'única que segueix el meu batec. 

Tipa i cansada de plantejar sempre l'assumpte, atrapada en la diferència, en l'excepcionalitat quotidiana. 

Horitzó visible, mai visió perifèrica.

Condemnada a mirar sempre l'horitzó. 

Primera fase

 Demà, el trajecte final del primer trajecte. Contenta. Inquieta. Ho faig. Ho estic fent. I ja porto mocadors de colors o gorros d'hivern. 

Passen les hores en lectures llargues. Sentin els cops de les nenes d'ultramar, que tenen maneres i costums de cases grans i isolades. 

I lluito -avui, menys, perquè estic contenta- contro els pensaments recurrents. Penso si al final venceré i seré lliure del tot. 

Ahir, a casa els Uiui's pensava a tenir un gatet. Com ho he de fer per no estar sempre i només amb mi? 

I els murals de colors. 

Colors.

Avui és l'aniversari de l'A. I també m'he sentit lliure de viure el seu influx des de la calma i la distància. 

I a l'A. li demanaré que em munti el moble. I així vaig fent aquest últim tram, on es queixen les plaquetes, però tota la resta somriu!!!

Part del mural de l'Amaia Arzola

prop del Ridaura