Evitar que es congriï.
Ve de congre?
Two loves.
Avui ho he recordat amb la paraula dita; que és quan apareixen en tres dimensions les vibracions, els moviments que recorren el cos, el cor, la ment, l'ànima?
Apareixen volumètrics.
Els amors.
Els homes, dos.
Que van fer sonar l'òrgan, els òrgans.
I m'he sentit feliç.
De recordar que va passar.
Que va ser.
Made my day.
C'est tout!
Ça y est!
Sorneguer, murri, irònic...
Tant de bo!
Així jo... evitaria el plor i els plors que de tant en tant em consento.
Poques vegades, això sí!!
Red flag: tieta de gest aspre, mirada trista i gust amarg.
Sorneguera, múrria, irònica...
Com si la meva vida personal m'importés ben poc; com a en Borges.
A veure!
Roses a parades benèfiques,
Al cementiri,
A la feina,
De la família,
A l'illa.
Smile, plis!
Amb flors a la samarreta,
sense semblar lireta.
Ai, els anys!
Pourtant, bonic!
Octavi Paz
Amor i amistat: SN imprescindible.
I quan es barregen, es dissolen?
Un i altre... quan falta un, falta l'altre?
I en el silenci de l'absència, quin es perd? Es perden tots dos?
Doble aposta: sexe, adrenalina i cobert.
Així, doble o res.
I al final, res.
El nom té alguna cosa a veure amb dolç...
M'agrada el nom; les flors, no tant.
I sento a la pell desig encara.
Desig i sentir. Poc hi puc fer jo.
Col•lecciono SN, noms i adjectius, que escriuen els altres.
Hi ha gent que va a buscar espàrrecs. Quina sort!
Jo els caço amb el llapis, en poemes, en pàgines de novel•les... els busco i en trobo. En trobo. Trobar. Tenir.
Per mi. Com els silencis. També en tinc molts. Que són meus perquè els sento, els sento i d'altres, els fabrico. Orfebreria.
No sé si hi caben tots, tampoc no sé on.
Col·lecciono. Aplego. Per mi, i per a mi. Aix, no sé. Alguns els perdo. Alguns els tinc al mòbil. Els noms, els adjectius i els silencis.
Naveguen; no, més aviat suren, el vent els porta, a prop, lluny, a prop, lluny, vaivé.
Dies de barquetes de Sant Pere.S'assembla a la psico.
I tornant, fem mates; sona 2+2= 5,
que sempre m'emociona...
I de cop penso 1+1= -3.
Tan joves i guapos, mai no s'ho haurien
pogut imaginar.
Sí, Nena, penso així. Avui.
I've realised the dimensions of misunderstanding.
Ok!
Sempre arribo tard i la il·lusió quan es fon, em crema i em deixa buida.
Així, la ventafocs a les 12,
jo al 30.
Voilà! I see!
C'est tout, més amis.
Je vous remercie tout with all my love; i tant!
Fluxos de fitxes i de fluids.
Sort que en tinc més de dues.
Mocs.
Recordo les olors i sembla que les sento, en diuen fantosmies i no només olors.
Penso, sento i visc en allò que no existeix.
De ferm.
Tancar files en allò en què ens hem convertit.
Ja no li agrado gens, però m'estimen això sí.