dimarts, 27 de setembre de 2011

dades

... i també veure la vida com una acumulació. 
Sense pensar quants ens en queden, sinó quantes en tenim d'arxivades, d'experiències, aventures, fites, relacions... 
I així de seguida, vénen ganes d'anar omplint els calaixets amb hores ben viscudes.
Gestoria de Girona, juliol10

1 comentari:

xavi ha dit...

inevitable pensar en el calaix de les males hores, les hores negres, les hores pudents. el calaix brutíssim, pensar en quin producte podria fer-nos el servei.