... i també veure la vida com una acumulació.
Sense pensar quants ens en queden, sinó quantes en tenim d'arxivades, d'experiències, aventures, fites, relacions...
I així de seguida, vénen ganes d'anar omplint els calaixets amb hores ben viscudes.
 |
| Gestoria de Girona, juliol10 |
1 comentari:
inevitable pensar en el calaix de les males hores, les hores negres, les hores pudents. el calaix brutíssim, pensar en quin producte podria fer-nos el servei.
Publica un comentari a l'entrada