"Passà una setmana, dues, tres mesos. La cosa començava d'anar bé: el joc de perdre i trobar prenia forma. Havia perdut la cigarrera, esca del pecat, havia perdut deu paraigües, un rellotge de polsera, una pinta de la seva mare al Cel sia, tres màquines fotogràfiques, divuit bastons, dos monocles, una maleta, quatre impermeables, tretze pipes, tres carteres... No havia passat el temps en va. Coneixia ja totes les delegacions de policia, tots els detectius de Barcelona, un grapat d'agents de vigilància, es deia de tu amb els encarregats de les administracions d'anuncis dels diaris, i s'havia creat amistats, suspectes per qualsevol altra col·laboració que no fos aquesta de recercar cada cosa perduda."
F. TRABAL, L'home que es va perdre, 1929
 |
| Hillargia: La luna como luz movediza (1957), fundició 2003 Oteiza, davant Es Baluard, Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma de Mallorca |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada