dimarts, 3 de gener del 2012

Per què no?

País Dogon, Mali, agost08
Podem valorar la idea de tornar a ésser idealistes.
Idealisme pragmàtic
O és que el coneixement i la constatació de la realitat ens 
aporta més felicitat?
...dubtes...

2 comentaris:

Anna ha dit...

A vegades el coneixement no ens fa gens feliços. Ja diuen que la ignorància fa la felicitat. I, tot i que no cal arribar a aquest extrem, ens aporta més esperança i il·lusió mantenir l'idealisme que no pas anar-nos donant cops de cap contra els murs i els obstacles de la nostra realitat.
Així, doncs, gaudim imaginant que tot pot ser millor! Si no, estem perduts!

Moh! ha dit...

Esclar, Annaguapa! Per què no?