diumenge, 10 de juny del 2012

ulleres fosques

quan va adonar-se que havia quedat momentàniament estabornida va preguntar si hi tenia un tall. Sentí un petit disgust en comprovar que la resposta era negativa. La gorra calada, les ulleres de mirall, el so musical que regnava impunement en la seva oïda, la ment abstreta en el de sempre van fer que l'amor pels arbres es convertís de cop en una certa passió cega... i va topar-hi de caps