dissabte, 9 de juny de 2012

detectar olors


Zahara de los atunes, Cadis, agost11

"Tot li semblava desconcertant i prodigiós, com si la vida fos un llibre extraordinari i bellíssim, i més absorbent que una novel·la. Tot li recordava els moments en què les llums i els senyals de l'amor i l'amistat l'havien atret amb la seva veu titànica i irresistible, però no ignorava que hi havia una diferència substancial entre els anys pretèrits i les circumstàncies presents: d'ençà que havia tornat a casa del pare, al poble de la muntanya, el funcionari estava sol, no hi havia ningú que el protegís, i sovintejaven els dies que, més enllà de les converses trivials amb els companys de la feina i els clients i de les frases atzaroses amb desconeguts, la seva existència verbal es reduïa tan sols als monòlegs amb ell mateix. Esquivava qualsevol afer que el vinculés amb els episodis del passat perquè així evitava mentir-se, deformar o endolcir les circumstàncies viscudes, i invertia una part fonamental dels seus dies a detectar olors, a interpretar els tons diversos de les veus i a escoltar els moviments de la gent que l'envoltava. Va saber que les coses naturals tornaven sempre i que podia enganyar una altra vegada el tedi de les nits assegut en una butaca davant la galeria, sota la llum de la làmpara i amb un llibre a les mans. [...]"
..."La misteriosa autoritat de la bellesa"...