dilluns, 15 de juliol de 2013

el moll de l'os

el jardí de la infantesa, 
on pedres i flors no eren ni pedres ni flors,
sinó signes de codis 
que només enteníem nosaltres:
ells dos i la C. i jo.


  

les hortènsies i la botella

 


  la pedra i el pou

2 comentaris:

Carme ha dit...

Ostres! Aquest jardí era el món sencer.
Era laboratori de perfums de fulles trinxades amb aigua de pots de vidre ben petits; hàbitat feliç de sargantanes que caminaven amb números a l'esquena, pista de circ per a equlibristes que es passejaven fora de la barana, sense xarxa i amb risc d'obrir-se el cap, aquesta era la gràcia; bosc d'escales que eren branques de desmai per deixar de tocar de peus a terra, escenari per a acròbates que sabien fer verticals amb patins ( o s'ho pensaven)... i l'únic camp de futbol del món per a equips imbatibles de dos jugadors on sempre hi guanyava tothom.
El moll de l'os, sí!

Moh! ha dit...

Allà vam descobrir que el perill, la temeritat ens aportaven bàsicament alegries!!
Tot això és dins nostre.