Flor de magnòlia,
jardi de casa la mare,
juny13
[...] A prop hi havia uns cirerers que s'inclinaven per sobre de la tanca de tela metàl·lica que teníem a l'esquena amb un esclat de flors rosades. La naturalesa té una paciència infinita, i una cosa poncella quan una altra s'ha passat. Les flors de magnòlia es moren quan les de cirerer neixen. El sol que passava a través dels pètals de les flors de cirerer pigallava l'herba humida, i les fulles noves, a milers, ballaven amb l'aire d'abril, de tal manera que, a estones, semblava que els arbres del fons de la clariana fossin eteris.[...]
Teju COLE, Ciutat oberta, (Open city. trad. Xavier Pàmies)
Quaderns Crema, 2012
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada