"Quan vaig entrar a la sala de l'hospital que l'allotjava, el meu amic estava deshumanitzat.
-Fas molt bona cara!-vaig dir-li-. Es veu que no ha estat res això.
-Sí, eh? Doncs, mira, m'estic morint.
Anava a protestar, fent un gran gest de tot el cos, significant que mai no li havia concedit tants anys de vida com aleshores. Però el metge m'ho impedí dient:
-Té tota la raó. No el contrarieu, perquè es veu que no hi enteneu gens.
Va dir-ho cridant tant fort que el meu amic sentí les seves paraules tan bé com jo. Això, naturalment, m'escandalitzà, i vaig dir que parlaria d'ell a la Direcció de l'hospital.
P. CALDERS, "La clara consciència", Cròniques de la veritat oculta, 1955
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada