dimecres, 3 de febrer de 2016

"em reconec de seguida"

[...]
"De lluny, em veig arribar: em reconec de seguida. Duc la mateixa roba i , en aparença, les mateixes expectatives. La primera mirada és de desconfiança. Encaixem. Trenquem el gel amb banalitats i somriures nerviosos. A poc a poc, però, perdem la batalla contra el silenci. Sense gosar mirar-nos, paladagem el fracàs amb resignació d'un remugant, com si enyoréssim la loquacitat nocturna i les converses que, il·lustrades amb el so dels dits corrent damunt del teclat, no s'acabaven mai. Incòmodes, no sabem com reaccionar fins que, com un sol home i activats per la mateixa vergonya, ens aixequem i, sense acomiadar-nos, ens en anem en direccions oposades. 


"Benzodiazepina" de S. PAMIES, Bicicleta estàtica, Quaderns Crema, 2010

Ortigia, Siracusa, 
Sicília, agost15