"La Mick va recuperar les nits. Però no eren com les de l'estiu passat, quan es passejava tota sola a les fosques i escoltava música i feia plans. Ara, les seves nits eren diferents. Es quedava desperta mentre jeia al llit. Li agafava una por molt estranya. Era com si el sostre se li anés acostant lentament a la cara. Què sentiria, si s'ensorrés la casa?"
C. McCullers, El cor és un caçador solitari (1940), L'Altra Editorial, 2017
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada