I mar elèctric.
Fred, vibrant.
Punxades de vida que serviran uns moments.
Sempre igual i sempre diferent.
Munició.
La sal, el sol, el sexe (que no hi és) i imaginar on voldria ser i sentir on no sóc.
I al final... ser on hem de ser, però amb sal, mar, sol
i infinit, que és tot menys aquí.
Però és bonic pensar-ho.
I sempre allà i sempre el mar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada