Com la lluna vermella,
la lluna gran, gegantina;
el goig de viure el moment,
"es como si me bebiera una botella de anís y me durmiera en una colcha de rosas"- deia la Novia.
Així, passegem de bracet per'vall.
I si no portés mascareta,
se'm veurien les dents perquè somric amb la boca relaxada i feliç.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada