Blancs XV

tendres i carnosos

malles (III)

les xarxes socials naturals
són belles,
fermes
i
màgiques

Solius, novembre11

coordenades

L'espai dóna sensació de temps

Sicília, prop dels Vulcanetti, juliol09

Blancs XIV

però càlids, suaus i tendres

flors a dunes atlàntiques, 2011

líquid

Les fulles no sempre són als arbres

renovació

caldrien noves definicions per a:
pare
germana
germà
neboda
nòvia
nòvio
acompanyant

noves explicacions per a:
"els testos retiren a les olles"
"català de soca-rel"

donar com a vàlides:
-vaig al casament de la meva mare
-el nòvio del meu pare
-la nòvia del teu nòvio (des de la perspectiva sàvia i bona de persones de 5 anys)
-la dona del meu nòvio
-el nòvio de la meva àvia
-la vídua del meu avi
-la filla del meu pare

i admetre la potència -gairebé paranormal- dels mots petits:
-hi era
-no ho és
-ja no hi és
-ho era
-ja no ho serà
-n'era
-l'era
-l'és

dieta perfecte

interrogant

"Aleshores, en comprendre clarament per primera vegada que a cadascú, i a ell també, no l'esperava res llevat de la mort i de l'oblit etern, decidí que hom no podia viure d'aquella manera, que, o bé calia explicar la pròpia vida de manera que no semblés una mofa pèrfida i diabòlica, o engegar-se un tret.

No féu, però, ni una cosa ni l'altra, sinó que seguí vivint, pensant i sentint, i fins i tot es mullerà i gaudí de moltes joies, i era feliç quan no pensava en el sentit de la vida. 

Què significava allò? Significava que vivia bé, però pensava malament."

Lev TOLSTOI, Anna Karènina (1877) cap. 12, 8a part, 

trad. Andreu Nin (1933)

Descampat, Conil de la Frontera, agost11

Deixem-ho córrer

"Sapiguer és molt important", 

Eduard Punset al programa Com va la vida?, TV3, 8/11/11

- Si és d'aquesta manera, deixem-ho estar.

Detall de mural urbà,
carrer Calderers, València, 2010

the sun

"When the rays of the sun lick your skin with its tongue"

Roots, Devendra Banhart, 2002

Sant Feliu de Guíxols, novembre11

Desconcert II

 Sant Feliu de Guíxols, novembre11

la vida s'imposa sempre (II)

tardor

En algun moment, en algun lloc, 

la tardor era així de bonica:

Eriste i  Benasque, octubre06

connotació

dues veritats, dues realitats

recerca

"Passà una setmana, dues, tres mesos. La cosa començava d'anar bé: el joc de perdre i trobar prenia forma. Havia perdut la cigarrera, esca del pecat, havia perdut deu paraigües, un rellotge de polsera, una pinta de la seva mare al Cel sia, tres màquines fotogràfiques, divuit bastons, dos monocles, una maleta, quatre impermeables, tretze pipes, tres carteres... No havia passat el temps en va. Coneixia ja totes les delegacions de policia, tots els detectius de Barcelona, un grapat d'agents de vigilància, es deia de tu amb els encarregats de les administracions d'anuncis dels diaris, i s'havia creat amistats, suspectes per qualsevol altra col·laboració que no fos aquesta de recercar cada cosa perduda."

F. TRABAL, L'home que es va perdre, 1929

Hillargia: La luna como luz movediza (1957), fundició 2003
Oteiza, davant Es Baluard, Museu d'Art Modern i Contemporani
de Palma de Mallorca

símbols...

pistes, civilitat, ordre, artifici...

Port d'Aro, octubre11